Ningú no posa en dubte que l’actual legislatura està exhaurida. Allargar-la fins el març per exhaurir-la completament, en el cas que es pogués aconseguir, no aportaria res a la societat, només perllongaria la durada d’un govern que no genera il•lusió, ni confiança.
El president Zapatero hauria d’aprofitar el poc temps que li queda encara per enllestir les reformes imprescindibles per redreçar l’economia i la situació política. És hora de mirar i d’actuar per les futures generacions i d’oblidar les properes eleccions. Per això, des de CiU tornem a proposar un pacte d’Estat –tal com ja vam fer al inici de la legislatura- per entomar les reformes pendents en tres aspectes ben diferenciats, però igualment importants. Cal pactar en aquest final de legislatura la reforma de les polítiques actives, de la negociació col•lectiva i de foment de l’ocupació a curt termini; prendre mesures de liquiditat per a l’economia i d’estabilitat per a l’Administració. I després, eleccions que perfectament es podrien fer a la tardor.
No cal esperar res més d’aquesta legislatura que ha estat francament decebedora i negativa. És cert que Zapatero no ha estat el responsable de la crisi, però sí que ho estat de negar-la primer, i de no prendre les mesures que feien falta després. Aquesta manca de lideratge i de presa de decisions ens han dut a la situació actual, que ja no tenen els països del nostre entorn que sí han fet els deures. Per això, l’últim servei que Zapatero hauria de fer al país és proposar aquest gran pacte que, més enllà de tacticismes partidistes, ha de servir per afrontar el futur.
Caldrà revisar, doncs, les actituds dels dos grans partits de l’Estat, PSOE i PP perquè arribem al final d’una legislatura marcada pels enfrontaments polítics, per la inacció d’un govern que va començar amb una clara vocació populista i demagògica que ha hagut de canviar tard, malament i obligat per les pressions exteriors i interiors, i per la irresponsabilitat del principal partit de l’oposició que s’ha dedicat només a posar pedres en el camí sense proposar res.
La crisi perjudica tothom i, per tant, l’esforç per superar-la ha de ser de tots. Aquesta evidència contradiu els atacs que Catalunya ha rebut del PSOE i del PP en aquests quatre anys. Els primers han incomplert acords i pactes. L’últim, no pagar els Fons de Competitivitat que pertoca a Catalunya. El PP s’ha dedicat, per la seva banda, a atiar la confrontació. Una mostra clara d’aquesta actitud és el recurs contra l’Estatut que van aprovar els catalans a les urnes i que finalment ha estat escapçat per un Tribunal Constitucional caducat i desprestigiat per l’actitud de socialistes i populars de no renovar-lo.
És ara en temps de crisi, quan els dos grans partits espanyols s’han de definir en la seva relació amb Catalunya. Si creuen que la confrontació, el menyspreu i l’incompliment d’acords és el camí, allà ells, però que no s’estranyin desprès de les conseqüències i del sentiment de desafecció dels catalans envers Espanya. Si canvien i aposten pel respecte i la col•laboració, la suma ens farà més forts i tindrem més possibilitats de remuntar ràpidament la situació. Ells tenen la paraula, si encara es pot creure en la seva paraula.
Marta Llorens, vicepresidenta portaveu d’Unió Democràtica de Catalunya
