Des del més profund respecte a totes les formacions politiques i a tots els vigatans i vigatanes, tant si varen votar una opció política o una altra, o si no varen anar votar, pels respectables motius que els feren prendre aquesta decisió, l’anàlisi dels resultats de les passades eleccions municipals a la ciutat de Vic ens ha de fer qüestionar profundament quines són les causes que varen portar als mateixos i no ens poden deixar indiferents, en especial als grups que no varen acabar d’assolir les seves expectatives. És una situació que exigeix una reflexió a fons per tal d’analitzar, cadascú des de la seva perspectiva i valoració pròpia, evidentment, un mapa i escenari que anys enrere era poc pensable a Vic.

Penso que cal fer autoanalisi i autocrítica i assumir cadascú la part de responsabilitat. L’opinió de la gent quan se’ls convoca a les urnes, manifestada lliurement amb el seu vot, és fruit d’un seguit de valoracions i opinions, pensades, raonades, de les situacions quotidianes de la vida ciutadana, a vegades, també és cert, esbiaixades o influenciades per falses informacions o rumorologia no contrastada.  

Per què una formació politica com CiU no ha estat capaç de millorar els seus resultats, mentre a la resta del país ha tingut un notable creixement? Per què PXC experimenta un progressiu creixement? I la desfeta del PSC?  

És competència dels analistes respectius, evidentment, no aplicar el qui dia passa any empeny, sinó afrontar amb rigor i fermesa el tema, i a partir dels dèficits detectats reconduir la situació amb les accions de canvi i millora que la població demana. Cal escoltar la vox populi, encara que no sempre és possible donar la resposta o sol·lució esperada, per diferents causes, evidentment.

A manera de carta oberta a la ciutadania, crec que han de fer arribar opinions i respostes i arguments que ajudin al diagnòstic, perdoneu per utilitzar el terme mèdic, des de l vessant critic constructiu i participatiu, ja que el que necessitem és una ciutat el màxim de cohesionada, acollidora, integradora i que respecti i faci respectar els drets i deures de totes les persones, i amb un model clar, acceptat i de progrés pels que en formen part com a present i com a futur.

A l’hora de començar a apuntar possibles causes, i si féssim una mena de brainstorming, de ben segur que el ventall seria molt ampli, i abastaria tant les persones que porten les accions de govern com a les politiques dutes a terme, com el funcionament de la política i els partits, la situació de crisi econòmica i social, l’atur, el desencís, el vot de càstig (a qui?, a què?, per qué?)... i moltes altres qüestions que el dia a dia del viure i conviure a la ciutat va generant i que la ciutadania ha de fer arribar als seus gestors i governants. La ciutat es fa entre tots i la participació és clau i seria bo no nomes a les cites electorals si no que en el dia a dia es pogués avançar junts.

Però el que és ben cert és que com a ciutat, i com a país, no podem quedar-nos insensibles i immòbils davant la realitat dels resultats. Cal reflexionar, analitzar i reaccionar, amb visió de futur immediat.