La setmana passada vam anar a la casa de l'Avenc (Tavertet) un grup força nombrós de gent de Cantonigròs. La sortida s'emmarcava dins el programa “Sortides amb història” organitzat per l'Associació de Veïns del poble. I em penso que no m'equivoco si dic que tots en vam quedar encantats.

L'Avenc és una mostra única del gòtic renaixentista català, una casa d'una gran bellesa que, per postres, està situada a tocar dels impactants cingles que porten el seu nom. Ho explico per als osonencs que encara no ho coneguin, que imagino que deuen ser pocs.

L'Avenc té una ànima: la família que la va comprar i la va restaurar. Fa només 15 anys, l'Avenc era una casa en un estat deplorable. Era perillós entrar-hi a perquè podia enfonsar-se un terra o un sostre en qualsevol moment. Tanmateix, tots els que coneixíem la casa hi havíem entrat i alguns havíem clamat a l'administració que hi fes alguna cosa per no quedar-nos sense aquell patrimoni artístic i històric català tan important. Si la façana ja talla la respiració, la part interior és un miracle. La casa està feta per gent que volia aparentar al segle XVI, i que realment ho ha aconseguit fins i tot al segle XXI.

Un dia de fa 13 anys, una família va comprar la casa i, com dic, la va restaurar. No cal que us expliqui, suposo, què suposa econòmicament això. Cadascú es pot gastar els diners en el que vulgui -si en té- i gastar-se'ls en una restauració tan impressionant diu molt a favor de la sensibilitat de les persones que, després de deixar la casa feta un museu, hi han construït altres dependències de turisme rural, entenc que per compensar mínimament la colossal despesa econòmica de la resta. També hi organitzen visites guiades per a grups a un preu molt enraonat (3 euros per cap; 5, si s'hi vol afegir l'esmorzar). Per cert: tot, a l'Avenc, s'adiu amb el medi ambient, amb el paisatge; tot es treu de la terra i tot es retorna a la terra.

La cara visible de la família-ànima de la casa, almenys per als visitants, és la Belinda. Ella és d'origen britànic, està plenament integrada al territori, parla un català exquisit, és amable i sol•lícita, i, ep, coneix la nostra història, la de Catalunya, millor que molts de nosaltres, dels nascuts aquí, vull dir. Quan ens tenia a tots amb la boca oberta parlant-nos de la manera de viure dels catalans a l'època medieval i renaixentista i ens encomanava el seu entusiasme per aquelles pedres i aquell art que diuen tant de nosaltres i del nostre passat, jo pensava que hi ha tanta gent entre els nascuts a Catalunya que no estima ni la nostra història ni la nostra llengua; i que, en canvi, una dona britànica se n'ha enamorat i fa que te n'enamoris. Per aconseguir-ho, gràcies, Belinda.