Com cada any una part important de la gent de la comarca d’Osona i d’arreu de Catalunya se’n va de vacances al Marroc. Molts ho fan per veure la seva família, doncs durant aquest mes s’adonen que cada cop estan més lluny de la realitat del seu país bressol.

Porten molts anys aquí i s’han acostumat a una vida diferent. I han perdut l’accent de la seva llengua materna. La imatge que tenen del Marroc sovint es redueix a un record de fa dècades, una memòria que es vol conservar per no perdre els orígens i que cada vegada és menys semblant al Marroc real i actual. Han canviat les maneres  de viure, hi ha noves tendències, noves costums, les preferències dels joves són unes altres.

La ciutadania i el Marroc estan duent a terme grans canvis. Una mostra d’això és el projecte de reforma de la Constitució, que malgrat no ser suficient del tot, inclou una  separació de poders on el rei ja no és aquella persona “sagrada”. També el reforçament del paper del govern, on el primer ministre serà  presentat pel partit més votat de les eleccions. O la independència de la justícia, la regionalització dels diferents territoris del país i la igualtat entre els diferents ciutadans. I un punt no menys important: l’oficialització de la llengua amazigh, un idioma que fins fa poc ha estat marginat per les diferents institucions de poder en aquell país.

L’amazigh és la tercera llengua més parlada pels ciutadans d’Osona, una part de la població que fa no gaire ha tingut un disgust (igual que la majoria d’osonencs): una diana de rebuig pel seu origen, pel seu idioma matern o la seva religió. Tanmateix, la noticia sobre els canvis al Marroc els ha alegrat, al menys aquestes vacances.

Ara cal esperar que, en un país amb una tradició democràtica tan arrelada com Catalunya, i amb una secular historia de país d’acollida, la gent vegi els marroquins com vertaders ciutadans per aconseguir la convivència que la majoria volem i que per desgracia alguns volen destruir.