"En un futur hi haurà d'haver confluències entre indignats, sindicats i partits d'esquerra"

No se’l nota gens nerviós per les amenaces de Puig, i respon a les qüestions amb una naturalitat que apropa la utopia a la realitat. El President de Justícia i Pau defensa que aquest moviment naixent pot ajudar a crear consciència sobre un nou món que, assegura, és possible.

--Vostè ha dit els darrers dies que el moviment 15-M ha arribat per quedar-se. En què es basa per fer aquesta afirmació?
--Senzillament, en què les causes de l’aparició del moviment dels indignats no han desaparegut, més aviat al contrari. El 15-M va sorgir perquè hi havia molta injustícia social: un 40% dels joves no pot accedir al mercat laboral, un 20% de la població està a l’atur, les prestacions es rebaixen, la pobresa augmenta, la democràcia és més formal que real, que la gent es queda sense pis i amb el deute de la hipoteca amb el banc. Totes les causes segueixen i, per tant, la resposta ha de seguir.

--És un problema o una benedicció que el moviment 15-M sigui tant ample i divers?
--És molt divers, fet que complica el seu funcionament, que és molt assembleari i de vegades molt difícil de conduir, però tinc la impressió que tocar tots els temes és imprescindible perquè estem en una economia tan globalitzada que tots els temes es toquen. Si parlem dels bancs, hem de parlar de les hipoteques, i si parlem d’aquestes hem de parlar del Govern, el dèficit, les pensions... Tot està suficientment vinculat com per tractar-ho al mateix temps. Després potser caldrà segmentar els temes i anar buscant lleis i solucions per a cada aspecte, d’això no hi ha dubte. Però en aquest primer moment, que és de captació del problema i de reacció dels ciutadans, no es dolent que es tractin tots aquests problemes.

--Després de l’eufòria de les manifestacions del 19-J, com fer que el moviment no mori durant l’estiu?
--Durant l’estiu s’haura de fer allò que a mi m’agrada anomenar ‘capil•laritat’. És a dir, allò que fins ara estava centrat a les places de les grans ciutats, ara, com ja s’ha començat a fer, ha d’anar a capitals de províncies, a ciutats petites, a pobles o organitzacions de caràcter social. El discurs ha d’arribar a tots els racons perquè el conjunt de la població entengui que aquesta és una situació que necessita resposta. És aquesta la feina que crec que s’ha de fer aquests mesos estivals, i que a mi m’agrada anomenar pedagogia política. Se’n ha de fer molta, i a partir d’aquí, al setembre tornarà el moment de les reivindicacions i les pressions corresponents als governants.

--Aquesta setmana entrevistàvem a sindicats, i es mostraven esperançats en què quan el moviment maduri es pugui produir una confluència social, és a dir, que els discursos de tots els que volen una sortida diferent a la crisi econòmica conflueixin. Creu que és necessari?
--Absolutament. Potser hi ha hagut una certa exageració per part d’un moviment que sorgeix espontàniament, quan diuen que tots els polítics són iguals. És evident que la política ha d’existir i que no tots els partits són iguals. Hi ha alguns que tenen una llarga trajectòria de mobilitzacions i reivindicacions que van molt en la línea del que demanen els acampats i el 15-M. Considero fins a cert punt normal la reacció dels indignats, en especial després dels incidents del Parlament, però considero que en el futur hi haurà d’haver moltes confluències i convergències amb els partits polítics. Potser cadascú té la seva manera de fer, però no podem separar les lluites, perquè en la mesura que es faci, s’estarà posant més fàcil a qui lluita en sentit contrari.

--Vostè creu que la política, tal i com l’entenem en l’actualitat, pot evolucionar cap a una altra manera de fer? O és necessari afegir una ‘r’ i passar a la revolució?
--Penso que l’evolució de la política s’ha de produir, perquè suposadament estem en uns estats democràtics formals però que en el moment de la participació real s’embla que s’espanten una mica. Per tant, la política hauria d’estar a l’abast de tothom per tal que no només existeixi la política parlamentària.

Per exemple, aparentment el diàleg entre ciutadans i bancs no és política, però si s’aconsegueix i es pressiona a les caixes perquè no es quedin els pisos, o almenys que acceptin el pis a canvi de la hipoteca, estem davant d’un acte polític. Per tant, aquesta política entesa en un sentit ampli s’haurà de fer, i s’haurà de fer de moltes maneres.

--Canviant una mica de tema, per les dificultats per les que passa Espanya, vostè s’imagina al país fora de l’euro?
--Penso que s’hi ha d’anar fora de la zona euro actual. Però no només Espanya, sinó també Portugal, Irlanda, Grècia i fins i tot Itàlia. L’euro és una moneda que tant l’Estat espanyol com aquests altres països no poden mantenir. La moneda única va ser una gran trampa que es va inventar Alemanya fa deu anys pel seu propi benefici.

No es tracta de sortir de la zona euro, sinó de crear dos euros diferents: l’euro dels rics i el dels pobres. No hi ha cap manual de política monetària al món, cap, que digui que països amb dèficits públics diferents, amb PIB diferents o amb polítiques fiscals diferents tinguin una moneda única. Això és una utopia, una impossibilitat que està costant molt car a Grècia, Espanya o Portugal.

Aquesta tesi dels dos euros l’ha defensat, entre d’altres, un diari de tant prestigi com Le Monde.

--Per acabar, amb tot ens que està caient a sobre: crisi econòmica, política, social, ambiental... És optimista respecte al futur?
--Soc optimista perquè les condicions en què viu actualment el planeta són molt dolentes, però els descobriments científics, els sistemes de comunicació, les noves tecnologies o els mitjans de comunicació, ens permetrien a viure a tots els habitants del planeta –més de 6.000 milions- amb dignitat. I això no s’havia aconseguit mai al llarg de la història, perquè en ambients rurals es depenia molt més de condicions climàtiques.

Si no aconseguim viure tots bé és perquè hi ha un grup d’egoistes, entre els quals estem tots els que vivim al primer món, que volem aprofitar aquests avantatges i fem la guitza als altres. Podríem viure tots bé, sense abusos, i perquè això passi només cal anar creant consciència. I, per exemple, el moviment dels acampats aquí, i d’altres a altres zones del planeta pot ser un bon inici per canviar consciències.