Vaig conèixer el Miquel a principis dels anys setanta, crec recordar que en un sarao de l'Arca de Noé. Però va estar a partir de 1979 -any en el qual em vaig incorporar a Ràdio Espanya de Barcelona- quan el nostre contacte va ser molt més continu. Tots dos gaudíem d'aquest luxe que era treballar a La Rambla de Barcelona. A mitjans dels noranta, aquesta proximitat va augmentar gràcies a la sàvia decisió del llavors director d'Onda Cero Catalunya i ara editor d'aquest diari digital, que un bon dia va convèncer l'ONCE, propietària en aquell moment de la cadena, per deixar l'antic i ruïnós edifici situat en el 126 de la Rambla pel qual es pagava una burrada de lloguer -a la ràdio també hi ha "inspirats" que arriben a director i no ho dic per "Manolo" sinó per l'"Einstein" que va signar aquest contracte- i comprar una planta del llavors gairebé deshabitat "Edifici Intel·ligent" situat en el 88-94, o sigui, enfront del Mercat de la Boquería i davant de "Flores Carolina".
I aquí estava al comandament d'aquest negoci tan maco de vendre flors el meu amic Miquel. Tenia una altura que imposava respecte però quan el miraves als ulls et transmetia una tendresa i aquesta lluentor de coneixement que només uns pocs tenen. Era un autèntic plaer parlar amb ell. Coneixia com ningú el que passava en aquells limítrofs. Sempre estava disposat a col·laborar en tot allò que beneficiés al barri, al districte -en el qual va estar conseller- a la ciutat. El meu "ramblista amic" mai va tenir un NO com a resposta quan li feia pujar a la Ràdio per participar en una tertúlia a "el Cafè de la Rambla" i fins i tot en alguna ocasió ens baixàvem els trastos d'emetre i ho fèiem des del centre del passeig. ¡Què bons moments va fer passar als oïdors!
Aquest home senzill, amb una personalitat fora de motlles que va aconseguir en vida que tots ll'estiméssim, ens va deixar un 7 de Novembre. Ara que han passat deu anys, Barcelona li ha dedicat un espai en el Raval. Una petita plaça en la qual ens vam reunir família i amics per recordar-lo. Es van dir moltes coses belles al llarg d'aquest acte que vaig tenir l'honor de conduir. Però amb el seu permís, em quedo amb les paraules de Jordi Hereu –segurament, la seva presència en aquest acte ha estat una de les seves últimes compareixences en públic com a Alcalde de Barcelona- que va dir el que pensàvem tots: "que la placeta és petitona, que amb prou feines caben aquí els records que tots tenim d'ell, però que el seu nom, precisament, la fa molt gran".
Placeta Miquel Pallés. En un racó del carrer Carretes, en un encreuament amb el carrer de la Llealtat. En el Raval de Barcelona.
