La definició de consorci ens diu: unió de persones que tenen un interès comú; si això ho apliquem a un conjunt de municipis mancomunats: associació de municipis per a la gestió de serveis en comú.

Serveixi aquesta introducció per posar en valor en el començament d’una nova legislatura  la figura del Consorci del Lluçanès com a espai de construcció de projectes col•lectius, més enllà dels projectes individuals i la necessitat que cadascú dels seus futurs integrants tinguem clar, jo li tinc, que el NOSALTRES és millor que el JO.

El Consorci del Lluçanès ha de ser més que mai, si cal, la força d’una comarca que sap mirar el futur amb decisió, amb seguretat. Que sap, però, que cada lluçanenc o lluçanenca amb la seva empenta, amb la seva força, amb els seus somnis, amb els seus neguits, amb les seves certeses o amb els seus dubtes construeix l’engranatge comú de la societat lluçanenca.

Avui, demà, ahir i abans d’ahir necessitem persones disposades a liderar projectes i sempre amb voluntat de servei, perquè liderar és servir. Els servidors públics vinculats amb la política tenim reptes enormes amb més demandes i menys recursos: uns reptes que haurien de trobar certa comprensió entre la gent, per tal de situar les demandes en el marc d’allò que és possible en aquests moments.

Més que mai és important unir política i gestió, unir els ideals i el servei públic als resultats de les accions del Consorci del Lluçanès. Cal tenir aquesta simbiosi com a paradigma. Cal que la política posi més interès en la millora de la gestió dels recursos públics i en la millora dels seus resultats, sense perdre de vista la seva vocació d’acció col•lectiva que també ens demanda la societat lluçanesa.

Què podem fer,doncs? En primer lloc, cal exercir lideratges polítics col•lectius, més enllà de les sigles d’uns o altres, capaços de prendre decisions difícils però responsables, lideratges col•lectius que marquin un nord, que plantegin estratègies a curt però també a  mig i llarg termini. Fer el que es diu i dir el que es fa.

La gent necessita referents amb qui confiar; generar confiança segueix sent el primer deure dels que conformarem el Consorci: i l’hem de generar de manera genuïna, amb l’exemple. Confiança vol dir que la gent és conscient que, quan es presenta una necessitat o un problema o un repte, es pugui o no es pugui finalment solucionar, les persones que estem al capdavant de la institució ens escarrassem per mirar de trobar una solució. Confiança no és fe cega, no és creure que es pot fer tot i en quatre dies, sinó creure que la institució està en mans de persones responsables.

En temps de dificultats vindico més que mai el paper del Consorci del Lluçanès com a espai de projectes en comú i com a institució al servei de la gent. I amb la imprescindible complicitat i suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Des de l’Ajuntament d’Olost estem disposats a sumar, a fer una contribució serena i positiva per encarar conjuntament, dins del marc d’allò que és possible i amb esperit de col•laboració, dèficits, problemàtiques i projectes de futur. El Consorci ha de continuar sent una eina eficaç al servei de la bona gent del Lluçanès. Algú creu el contrari?