L'eurodiputada socialista afirma que ara per ara l'oficialitat a la UE "no és factible", però defensa que la llengua pateix una "anomalia democràtica"
"Signaré totes les iniciatives que es prenguin al
Parlament Europeu en defensa de l'ús del català, encara que, com en el cas d'aquesta, em sembli una mica forçat condicionar l'entrada de Croàcia a l'oficialitat del català. Però no vull no ser-hi, perquè la situació del català és una anomalia democràtica". L'eurodiputada socialista
Maria Badia justifica que comprèn que PP i PSOE votessin en contra de sol•licitar l'oficialitat del català en les negociacions per a l'adhesió de Croàcia a la UE. Paradoxalment, Badia, va ser una de les quatre signants de la petició, a la qual també van donar suport els eurodiputats de CiU, ERC i ICV.
L'eurodiputada es mostra pragmàtica i afirma que per ara "l'oficialitat del català no és factible" i que per això: "el que no vull són frustracions, vull avançar i hem avançat molt". Tot i això, no perd l'esperança perquè sigui una llengua de treball a la UE. Preguntada sobre si veu factible que algun dia sigui Madrid qui demani l'oficialitat (requisit indispensable perquè Brussel•les accepti la petició), respon: "És que potser ho demanarà, jo no sé si ho farà".
Badia responsabilitza el PP i els liberals europeus (grup del qual forma part l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa) per haver aturat "fa 4 o 5 anys" l'ús del català a les institucions europees, ja que "van votar en contra que els diputats catalans poguéssim expressar-nos en català en el ple". D'altra banda, també critica CiU per vincular la llei electoral a aquesta qüestió: "Si rebutges una esmena i li afegeixes el tema de la llei electoral, és evident que el teu objectiu no és avançar en el català, sinó fer quedar malament el govern", ha dit.
Resultats 
