Esker Batua decideix

Les noves institucions basques, fruit de les darreres eleccions locals i territorials estan a punt de tancar-se. L’última, el darrer episodi, és la lluita pel poder en la poderosa Diputació Foral d’Àlava, on els dos vots d’Esker Batua (Esquerra Unida, EB) decideixen entre un president del PP o la continuïtat de Xabier Agirre, del PNB. Al llarg del dia les notícies eren contradictòries. Hi havia denúncies de nacionalistes d’un pacte tancar entre populars i els dos junters d’EB i, més tard, l’anunci que els militants de la formació d’esquerra decidiran en un referèndum que es tancarà i computarà a la fi de la jornada.

A començament de la setmana, Kontxi Bilbao, cap de la delegació negociadora dels antics comunistes amb els nacionalistes històrics, es demanava retòricament qui és més de dretes, el PP o el PNB. Per als seguidors neutrals, però informats, de les trajectòries d’una i una altra formació, no deuria existir dubte en la resposta. Menys, després dels darrers suports vitals dels nacionalistes bascos al PSOE al Congrés dels diputats.

A falta de confirmació, el tuf d’una nova pinça dels teòricament més esquerrans a favor del PP, com ja van fer a Extremadura, es fa sentir amb tota intensitat. No seria la primera vegada que, a l’hora de la veritat, d'aplicar les aritmètiques en parlaments i assemblees de diversos nivells, IU i les corresponents marques territorials fan la “pinça” teòricament contra natura, a favor de la dreta centralista espanyola.

En el cas basc, és especialment significatiu que, després de la separació dels militants que van constituir l’Alternativa, ara part de Bildu, el líder del que queda de la formació és Javier Madrazo, conseller d’Hbaitatge i Afers socials en aquell tripartit sota la presidència de Ibarretxe, que va succeir els governs bicolors PNB-PSE liderats per Ardanza.

En política, però, el passat, antic o recent, significa ben poc. Com l’afinitat teòrica, potser ideològica, a l’hora de les aliances, i encara mes com més petit és l’àmbit. El municipi o el territori.

Hem tingut exemples recents a pobles de Catalunya, de coalicions inversemblants per governar municipis; fins i tot, alguna moció de censura a escasses setmanes de constituir-se una coroporació municipal. En això, el País Basc i Navarra no són excepcionals. Va començar amb la fuita dels dos vots socialistes a Lanestosa (Biscaia) i l’únic “popular” de Altasus (Navarra), que van fer alcaldes respectius als caps de les llistes de Bildu.

Va continuar amb la inhibició (alguns l’anomenaven revenja per no haver-los donat l’alcaldia de Sant Sebastià) dels socialistes a les Juntes Generals de Guipúscoa, que van facilitar la investidura del periodista i ex alt càrrec de Egin i Gara, Martín Garitano. I a tot això, PP (sobretot) i PSOE, continuen insistint que mantenen ferm el pacte contra la violència i els radicals per sobre de totes les coses. Fins que les generals, o les properes autonòmiques basques, els separin, s’entén. Ja ho deia aquell líder de les Corts de la República, després de votar al vespre allò que al matí havia dit que no votaria mai de la vida: “quan dic mai, vull dir com a mínim fins a la tarda”. I després es queixen de desafeccions