Em vaig mirar amb un sentiment d'orgull ciutadà les imatges d'uns "joves" jubilats que feien guàrdia permanent davant la porta del seu centre de salut que la Generalitat pensa tancar a la colònia Guell. La seva era un reivindicació impossible davant els que volen deixar-los sense metge i fer-los viatjar, després de tota una vida de treball i privacions, a Déu sap on, perquè puguin mirar-los les xacres i receptar-los les medicines. La seva enteresa i dignitat em va donar forces per seguir reivindicant la importància d'una sanitat pública gratuïta, que ara mateix, estan desmuntant, perquè, segons diu el portaveu Homs cada vegada que li preguntem, ens volen oferir la sanitat sueca en lloc de la cubana. Però quina mena de milonga és aquesta? Cada dia veiem com es tanquen quiròfans i es posa els professionals al carrer en nom d'uns números i uns deutes que, pel que estic veient, estan més que justificats. A mi, donin-me politics que s'endeutin per donar-me millors hospitals, escoles amb ordinadors o assistència digna per als meus vells i discapacitats, la resta de despeses poden esperar o suprimir-se per innecessaries. No m'importa tampoc pagar més impostos perquè els meus admirats conciutadans de la colònia Guell segueixin anant al seu metge de sempre. Perquè, a l'hora de la veritat, allò que expliquem per exemple sobre la Mútua de Terrassa no és mes que la punta de l'iceberg d'un canvi de règim, en el què uns pocs, embolicats en una bandera que amaga els interessos dels seus amics, ens volen fer creure, que el nostre estatus de vida serà millor si acceptem sense dir res que el que fan, que és pel nostre benestar. Vinga, ni que fóssim idiotes.
Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es
