Està de moda regalar experiències. Aquí en teniu una: comença dijous 14 i s'acaba diumenge 17. El Festival Internacional de Música de Cantonigròs obre al món en general les portes de la natura, de la música, de l'alegria, de la multiculturalitat. Al Festival s'hi pot anar per la música i la dansa, però també per gaudir d'un dia privilegiat. Ideal per arribar-s'hi en família, amb una entrada que dóna dret a entrar i sortir del recinte -un prat ben emmarcat de muntanyes i amb suau pendent sobre la immensa olla de la plana de Vic-, un dia al Festival és un dia d'oblidar-se de tot el que ens angoixa durant l'any i de deixar-se impregnar de sensacions d'aquelles que ens regalen tranquil•litat d'esperit.

El dia que anem al Festival, hi arribem cap a les 10 o les 11 (si és diumenge, una mica més tard), i ens trobem el campus que encara regalima rosada, amb la temperatura ideal a una altura de mil metres. En aquest recinte obert, els nens podran jugar a plena natura i sense perill de perdre's. Ja per tot el poble hem sentit música que surt dels forats més impensables (grups que assagen), però a dintre del recinte en sentirem més: és l'hora de les competicions i els grups arriben atabalats, preocupats, nerviosos, a punt per competir en un concurs dels més exigents d'Europa i que ells han preparat amb tanta cura durant tants mesos.

La carpa -sala d'espectacles- està silenciosa a aquesta hora, és el moment ideal per asseure's a escoltar i a relaxar-se. Només el jurat amb la seva campaneta i els ocells que canten al matí ens poden distreure de tant en tant dels nostres pensaments bressolats per les melodies de tot arreu del món.

Anirem entrant i sortint de la carpa, podem esmorzar allà mateix o podem anar fins al centre del poble a fer-ho, hi ha només deu minuts a peu. Quan tornem, l'ambient s'haurà anat animant. Apareixeran també els grups de danses. A poc a poc, veurem que el campus es va omplint de vestits de colors, dels colors del món, de les músiques dels quatre confins del planeta que aquests dies es troben a Cantoni i que enlluernen petits i grans. Es posaran a cantar, a tocar, a ballar damunt la gespa, i us convidaran a afegir-vos-hi. Hi haurà sarau i festa, i us farà mandra sortir a dinar a fora.

Mentrestant, a la carpa, l'espectacle-concurs continuarà, i ho farà fins cap a la tarda, amb música o amb danses... A les set arribarà l'esperat concert, barreja de música i dansa de tot al món. Podem entrar i sortir, però, ep, compte que reservar cadira és difícil a aquesta hora.

L'atractiu del Festival és la successió de cors i grups de danses, deu minuts per a cada exhibició, una mostra universal que ens deixarà amb la sensació de ser, en aquesta Terra, molts i molt diversos; i, d'altra banda, amb la de no entendre per què tan sovint no ens entenem. I hi ha el moment per a l'emoció, a l'intermedi d'aquest concert, quan s'atorgaran els premis als guanyadors dels concursos del matí, i ens farà saltar les llàgrimes veure l'alegria amb que reben un trofeu els que potser vénen d'Àsia o d'Amèrica, o d'algun racó perdut d'Europa. I, si hi ha sort, potser també en caurà algun per a Catalunya.

El sol s'anirà ponent a poc a poc. A Cantoni, de postes de sol en fem col•lecció. No n'hi ha cap d'igual, però és que, les del Festival, a sobre, tenen banda sonora.

No us deixeu escapar la posta, la natura, la música, la multiculturalitat. No us ho deixeu per a l'any que ve. El temps per a les segones oportunitats s'acaba, la vida és així.