Després de sis mesos del nou Govern, pel que fa a la política de mobilitat el panorama és inquietant. La sospita d’una manca de rumb en la matèria es fa evident en la política pressupostària dissenyada pel 2011, en la política de grans infraestructures en procés d’execució ( com és el cas de la línia 9 del metro) i en la renúncia a mantenir compromisos de l’anterior Govern d’acords i pactes territorials per la mobilitat que han de tenir la necessària continuïtat institucional.
A les interpel•lacions i preguntes reiterades de l’oposició, la resposta del Conseller de Territori i Sostenibilitat ha estat minsa i genèrica. No advertim a les seves paraules un compromís ferm amb el transport públic ni una voluntat clara en favor d’aquests instruments d’organització i de gestió de la mobilitat al territori que són els consorcis del transport. De la mateixa manera, ens trobem que la política de col•laboració amb les administracions locals està a la baixa i que les transferències a les empreses concessionàries del transport públic cauen un 57%!
La marxa de les grans infraestructures són matèria de revisió, segons el Conseller Recoder, i la veritat és que a mig any de l’inici de la seva gestió no s’ha presentat encara a la Cambra, per posar un exemple, un calendari sobre les obres d’execució de la línia 9 del metro, en especial del seu tram central, que és una peça clau per la millora de la mobilitat a la ciutat de Barcelona. El segon exemple, el més injustificable !,és l’aturada de les obres adjudicades l’octubre passat per fer els nous accessos a Mataró.
En relació als pactes territorials, l’incompliment dels acords pel Departament, està a punt de sepultar per sempre un acord per la mobilitat al Maresme que va tenir un consens majoritari ara fa només catorze mesos. El canvi polític a Mataró i la contestació de certs sectors ambientalistes fa que Lluís Recoder es desdigui de la signatura del pacte signat l’any 2010 entre el Departament de Política Territorial i el Consell Comarcal i posi els treballs en via morta. CIU ha decidit no complir l’acord, ERC es desentén i els municipis, els veïns i les entitats s’interroguen, astorades, quan veuen com el treball fet fins avui salta pels aires sense que ningú es ruboritzi a la Conselleria. Ara bé, les indemnitzacions a l’empresa ( i no són pocs calés) les hauran de pagar les butxaques del ciutadans d’una manera o d’una altra.
La darrera perla, que no la última, de la situació descrita és la baralla permanent amb Ryanair, tractada a cop de bronques mediàtiques, que ha obtingut fins ara només aquests resultats: caiguda del 41% dels passatgers a l’aeroport de Girona i la decisió de Ryanair d’abandonar l’aeroport de Reus la propera tardor. En matèria aeroportuària, per tant : Girona a mig gas, Reus en caiguda lliure i Alguaire sota mínims. Tot plegat, una mostra de l’afeblida governabilitat de la Conselleria: sense rumb, sense capacitat d’impuls, amb poca voluntat de consens.
El debat de la setmana passada, al Parlament, que recull bona part d’aquesta diagnosi obliga la Conselleria a avançar en noves direccions. Per unanimitat s’ha instat el Govern a dur a terme una política de foment del transport públic que inclogui: la potenciació i la consolidació dels consorcis del transport públic, garantint la disposició de les aportacions de recursos de la Generalitat de Catalunya a municipis i a empreses concessionàries de serveis. La resolució aprovada l’insta, també, pel que fa a les grans infraestructures, a presentar al Parlament, en el termini de 3 mesos, un informe que estableixi la programació d’execució de la línia 9 del metro de Barcelona i el calendari
corresponent així com les previsions sobre el finançament de la seva construcció, per tal de resoldre l’endarreriment actual de l’obra.
És hora d’un cop de timó. Tindrem noticies?
Roberto Labandera
Diputat al Parlament (PSC)
