Per què tornem als 120?

Ja fa uns dies que podem córrer més. A les autopistes torna a lluir el distintiu de 120 quilòmetres per hora, enlloc dels 110 dels darrers mesos. El Govern no ha trigat gaire en recuperar un límit de velocitat al que havia renunciat per motius d’estalvi energètic, quan el barril de petroli se sortia de mare. Sobre això tothom ha dit la seva, n’hi ha opinions per a tots els gustos. De fet, fa temps que el debat sobre el límit de velocitat a les carreteres espanyoles suscita tot tipus d’enceses soflames. Els partidaris d’apujar-los, amb el conseller Felip Puig al capdavant, al·leguen que altres països circulen més ràpid i no passa res. Citen el cas d’Alemanya, amb una xarxa d’autopistes gratuïtes que ja voldríem aquí. Altres veuen en la velocitat més contaminació, més víctimes i més despesa. I ho avalen amb estudis seriosos fets no només aquí, també a fora. Sembla clar que el trinomi pol·lució, consum i accidents s’agreuja quan pitgem a fons l’accelerador. Les dades fetes públiques aquests dies per les autoritats del Trànsit així ho corroboren. Així, doncs, per què hem augmentat el límit a 120 tot just ara que comença la temporada estival? És cert que el petroli ha baixat, però no tant com per esvair qualsevol amenaça d’un pròxim repunt. I, si més no, el consumidor ho nota ben poc a l’hora d’omplir el dipòsit i passar per caixa. Serà que l’administració, amb les arques buides, necessita recuperar els diners que durant aquests mesos ha deixat de recaptar en forma d’impostos? Sospitós, molt sospitós.