¿Canvi de terç?

La canicula, amb les seves elevades temperatures, pot donar lloc a miratges o falses realitats.
D'una banda, tenim l'esdevingut a Extremadura, amb l'arribada al poder del PP amb la benedicció d'IU-Extremdura. Alguna cosa semblat a lo d'Àlaba, on el PP es va fer amb la Diputació foral amb l'ajuda d'Esker Batua, la marca d'IU a Euskadi. Encara que sembla ser que hi ha altres motius de fons que espero que la justícia s'encarregui d'esbrinar i sancionar, si escau.

D'altra banda, tenim a la insigne jutgessa que instrueix el cas dels ERE d'Andalusia. No em deixa de sorprendre que els temps judicials de les actuacions, coincideixin amb temps electorals. Com també m'omple de sorpresa el fet que aquesta mateixa jutgessa canviï, d'un cop de ploma, la direcció de la investigació que porta la Policia i l'adjudiqui a la Guàrdia Civil. No és per res especial, ni per desconfiança al treball judicial -- déu o el ser superior que existeixi em lliuri d'això--. És que em vénen al cap nombres i dates i, si aquest ser superior, es digui com es digui, no hi posa remei, pot ser que la rectivación de la Instrucció es faci coincidint en els comicis autonòmics d'Andalusia.

Algú em decia que els programes es fan per complir-los. En efecte, així ha de ser. Però cap una altra opció per als inconvenients que ens venen impostos. Per exemple, Zapatero ha canviat algunes coses del seu programa, donada la situació econòmica global que ens atabala a gairebé tots. ¿Què li costava al President, sortir a TV per a tot el país i explicar la situació i el perquè d'aquestes mesures?

¿I a Catalunya? Doncs CANVIANT DE TERÇ, del TINELL al MAJESTIC II. Això sí, el notari al que va acudir Mas en el seu dia, no ha estat requerit de nou. I això que les taxes notarials han baixat. Això sí, amb les confessions gastronòmiques del Molt Honorable Artur Mas i la seva preferència a la ingesta de gripaus, en lloc de fer país amb els 'mongetes' i la butifarra.

I en l'altra riba, en el PSC ficats de ple en debats precongresuals, decidits a canviar moltes coses però, en el fons, potser no canviï gairebé res. Una ponència marc desordenada, amb redundàncies en els diferents blocs en què es divideix, però que és vàlida perquè es presentin esmenes, inclosa alguna a la totalitat.

I el que queda patent és la inèrcia en què s'emboliquen les executives locals, a l'hora d'establir o proposar debats. Alguns s'ho prenen com a crítiques personals, res mes lluny de la realitat. Potser és la força del costum de rebre aplaudiments, dia sí, dia també i poca o nul·la crítica constructiva per part dels afiliats d'aquestes agrupacions. A veure si m'explico. Que un grup municipal socialista (GMS) expliqui en una assemblea local la seva labor en el consistori, em sembla, si més no, que és la seva obligació. Com és la seva obligació fer-ho bé o tan bé com sigui possible. I és obligació dels afiliats, ressaltar els possibles errors d'aquesta gestió, a fi de corregir-los, ja que els afectats per aquests errors són el conjunt dels ciutadans, afiliats o no.

I en els debats precongresuals, trobo a faltar una coherència de fons i de forma bastant greu. Crec que, abans de res, haurien de quedar clares, al meu entendre, unes qüestions que ens poden afectar en un futur. Com a partit s'ha de definir si és un partit d'esquerres, si es té suficient base federalista, si es té base republicana, laica, que es ferà amb els corruptes, etc. Com a resposta als ciutadans, s'ha de decidir clarament, el concepte de benestar públic, què significa i què costa mantenir les polítiques públiques. Com a encaix nacional amb la resta de l'estat, s'ha de definir el federalisme, quin tipus de federalisme volem i com arribar a ell.

I, a nivell internacional, definir el que és el federalisme europeista o si volem que es construeixin els Estats Units d'Europa amb els pilars de Polítiques Comunes igualitàries, Polítiques Econòmiques i Fiscals, del mateix estil, Polítiques Socials amb tot el que això implica,
i Polítiques de Seguretat d'idèntic estil. I fora de l'esclavitud de les Agències de Rating i amb un Banc Central Europeu que faci la seva labor com a tal, no com a esclau de polítiques neoliberals i antisocials, com ha fet Jean Claude Trichet, centrat únicament en la inflació i lluny de la realitat social europea. I no parlem del que ha fet aquesta entitat per combatre els paraisos fiscals i el moviment, gairebé sense control, de capitals. O sigui, gairebé res.

En fi, que procedeix, de forma total UN CANVI DE TERÇ en les polítiques que ens afecten de forma més directa i el PSC té l'oportunitat històrica de liderar aquest canvi a Catalunya i ajudar a fer-ho a Rubalcaba, en la resta d'Espanya. A veure si entre tots, fem fora de la política als partidaris de les tisores que ens retallen els drets.