«JAN JUL SEP » 12 «2009 2011 2013 » 13 captures 12 Nov 09 - 25 Feb 17

Tancar Ajuda

 

Nascut a Barcelona el 7 d'agost de 1878, Gaietà Cornet i Palau era fill d'un conegut redactor del "Diario de Barcelona" que, com ell mateix faria més tard, tenia abandonada la professió d'enginyer industrial.

Ben aviat, la seva afició al dibuix va fer que el seu pare li permetés seguir els cursos de l'acadèmia de Pere Borrell on durant "moltes tardes i totes les vetlles copiava del guix i, després, del natural".

 

Quan encara era estudiant, la mort prematura dels seus progenitors va portar el seu oncle i tutor a posar-lo a treballar de la Maquinista Terrestre i Marítima on ell era Director. Entre els estudis i la feina, dedicava les poques estones lliures que li quedaven a il·lustrar humorísticament les seves peripècies d'estudiant. I va ser casualment que aquells dibuixets van anar a parar a mans del llavors editor de "L'Esquella de la Torratxa".

 

Segons admetia el mateix Cornet, el primer encàrrec que va rebre del popular setmanari no li va sortir gaire bé de "tant que s'hi va mirar". Però, de mica en mica, els seus dibuixos van anar agafant seguretat i la seva firma popularitat.

 

Quan "L'Esquella de la Torratxa" va començar a decantar-se cap al lerrouxisme, Gaietà Cornet, que professava unes arrelades conviccions catalanistes, es va sentir massa incòmode per continuar col·laborant-hi. I llavors, el 1902, des de "La Veu de Catalunya" on publicava periòdicament una caricatura política, va participar a la gestació d'un nou setmanari catalanista i conservador de sàtira política: "CU-CUT!".

 

L'etapa del "CU-CUT!" va ser la més creativa de Cornet. Durant deu anys, a més d'assumir-ne la direcció artística, Cornet va omplir literalment el setmanari de caricatures i ninots amb una fúria i una convicció abrandades. No en va, Cornet admetia: "En la caricatura política - ho confesso - tinc una certa crueltat; m'agrada, sento necessitat de fer sang; dono un cop al llapis i procuro que arribi a l'entranya de l'enemic".

 

A més, a partir de l'adquisició de "EN PATUFET" per Josep Baguñà, el 1905, Cornet dibuixava indistintament per l'un o l'altre setmanari amb una capacitat de producció difícil d'explicar si es té en compte que treballava encara a jornada completa com a enginyer a la Maquinista.

 

Va ser justament per fugir dels horaris d'oficina i poder dedicar més temps a la seva professió de dibuixant que Cornet va presentar-se a unes oposicions a la càtedra de dibuix de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona. Un cop aconseguida la independència i la seguretat financera, la caricatura política des de les planes "CU-CUT!" i la col·laboració assídua a "EN PATUFET" van esdevenir la seva activitat principal.

 

Però Cornet era un home emprenedor i amb una capacitat de treball poc comuna que va trobar el temps de fundar la Unió de Fotogravadors, d'assumir la presidència de l'Associació Espanyola d'Enginyers Industrials, i de tirar endavant moltes iniciatives editorials.

 

Aquesta dedicació empresarial li era sovint retreta pels admiradors del seu art que la veien com un impediment però ell se'n defensava al·legant, amb una singular mostra de sentit pràctic, que, abans de tot, s'havia de "tirar pilota a l'olla".

 

Cornet va ser un dels millors dibuixants de "EN PATUFET". El seu estil precís, ràpid i senzill, l'extraordinària expressivitat dels seus personatges i la seva gràcia van dotar el setmanari d'una vivacitat i d'una alegria que li van guanyar molts lectors.