Amb la sortida de Alfredo Pérez Rubalcaba del govern d’Espanya per convertir-se en el candidat del PSOE a les properes eleccions generals, hem començat a veure una metamorfosi que, intueixo, ens deixarà a tots boca badats, per la capacitat de comprometre per al futur allò que no ha sabut defensar en el passat. Sembla que ara el candidat Rubalcaba té més encert que el vicepresident, portaveu i ministre de l’interior Rubalcaba i que ha trobat la recepta màgica per crear ocupació i per millorar la situació econòmica, que des de fa anys té a la majoria de ciutadans contra les cordes. Aquesta metamorfosi, per no dir aquesta manca de coherència, no sembla la manera més adequada per generar credibilitat ni confiança, i encara menys per contribuir a millorar la imatge de la política.
Mentre el president Zapatero i el seu renovat govern continuaran gestionant la crisi econòmica segons el mandat de la UE i dels mercats (encara que tard i malament), el candidat Rubalcaba es desdiu de la gestió del govern socialista, del que fins fa dos dies n’era un membre important i planteja un programa ben diferent del que ha estat compartint i defensant en la seva etapa com a vicepresident, portaveu i ministre de l’interior.
Caldrà estar amatents davant la voluntat del candidat Rubalcaba de recuperar l’impost del patrimoni, que el socialistes van contribuir a suprimir, tot i que només sigui per a rics i poderosos, oblidant el risc que els grans capitals marxin de l’Estat i que ens quedem sense impost i sense capitals. Fora bo que estalviï populisme i que no oblidi que les grans fortunes és mouen amb facilitat i de manera plenament legal en aquest món globalitzat i que, per tant, els és molt senzill i temptador refugiar-se i invertir allà on tinguin millors condicions i més garanties.
Pendents encara de la reforma financera, que tants esforços econòmics ens està costant a tots, sembla poc assenyat, encara que també populista, dir que farà invertir a bancs i caixes part dels beneficis per l’atur del joves en lloc de exigir-los el compliment de les condicions del FROB, perquè flueixi el crèdit per afavorir l’economia productiva: els autònoms, les petites i mitjanes empreses, autèntics motor de creació d’ocupació.
No pot passar per alt la proposta del candidat Rubalcaba de fer una nova llei electoral basada en el model alemany -que comparteixo-, però deixa entreveure una inquietud recentralitzadora, que combato quan planteja que s’apliqui en una circumscripció única a l’Estat. Les forces polítiques d’exclusiva obediència nacional quedaríem reduïdes al no res i també la defensa dels que representem. Sorprèn la coincidència d’inquietud recentralitzadora del candidat Rubalcaba amb la manifestada per Esperanza Aguirre aquest cap de setmana des de la seu de la FAES, i embolcallada per Aznar i Luisa Fernàndez Rudi; tot i que amb propostes diferents. Però ai l’as que pinten bastos pels catalans! Si ells guanyen, Catalunya perd.
Per això, farem bé els catalans i les catalanes de tenir ben present que el que està en joc a les properes eleccions generals no és si guanya el PP o el PSOE, el PSOE o el PP, sinó els interessos de Catalunya i de la seva gent. Potser per intentar recuperar el terreny electoral perdut pel PSOE o per conviccions pròpies, fins ara no expressades, Rubalcaba ha inaugurat la seva etapa com a candidat amb propostes que no dringuen massa bé per a Catalunya.
Marta Llorens, vicepresidenta portaveu d’Unió Democràtica
