Una Europa desunida, és una Europa arruïnada. Així ho diuen els últims moviments financers que han col·locat a Itàlia, Espanya i Portugal en un laberint del que resultarà molt difícil sortir en un futur proper. Els interessos nord-americans també fan de les seves perquè el dòlar sigui capaç d'acorralar a l'euro, i així evitar que l'economia mundial els atorgui el mateix protagonisme que ha adquirit en els últims anys. Toca doncs, posar-se a treballar perquè les politíques econòmiques, laborals i de defensa siguin dirigides unitàriament perquè l'europeisme assoleixi el nivell que els ciutadans venim buscant des de fa anys. I si per això, cal deixar enrere nacionalismes excelsos com l'alemany o el francès, doncs caldrà fer-ho, i a més corregint les lleis que regeixen les relacions laborals encara que als països menys acostumats a la disciplina els costi admetre-ho. Els bancs hauran de canviar i revertir els seus beneficis aplicant baixades salarials als seus directius de forma significativa. De la crisi actual només poden sortir uns pocs de forma individual, encara que insolidària. Si no es corregeix aquest desviacionisme, arribarà un moment que la Unió Europea començarà a deixar estats membres pel camí, convertint-se en una caricatura del que van somiar els pares de la Union europea, o sigui els Adenauer, Monnet, Schuman i Gasperi alla pel ja llunyà 1950. En mans dels polítics està una tasca, que ja resulta inajornable.
Manuel Fernando González
Editor i Director
www.pressdigital.es
www.catalunyapress.cat
