Existeixen principis fonamentals de la genètica evolutiva que ens distingeixen dels nostres cosins, els primats que encara viuen als arbres. Un d'aquests principis és que un nen és un nen, i un home és un home. Els nens porten pantalons curts, els homes, no. Però sembla que les normes mínimes del decòrum i la civilització van morir amb la imposició dels tatuatges, -no he entès mai la gent que es tracta com un vedell d'escorxador-, el menjar fet dels supermercats i vestir amb samarretes d'equips de futbol per anar al col·legi.

Puc entendre que un treballador d'una caixa d'estalvis - que ja ha perdut tota la dignitat pel fet de ser-ho- vesteixi  com el Pepito va de curt. O bé que un psicopedagog avesat a bregar-se amb criatures amb el cervell girat perquè el pare es passa tot el dia bevent quintos al bar, desdramatitzi el seu lleure amb pantalonets i sandàlies de dit. Són excepcions que confirmen la regla.

Ara bé, el que no poden existir són excuses per justificar l'ús del que en diuen "pirates". En general, els tipus que es guarneixen amb aquesta peça faria les delícies de Cesare Lombroso, el metge italià que relacionava la forma de les orelles amb el potencial criminal de l'ésser humà. A la vista de com estan les coses, només cal recordar que ja ens tracten prou de beneïts, com per a sobre, vestir-s'hi.