El comunicat difós a través dels mitjans habituals és una mena de fe de vida, document per demostrar que encara existeix, per part d’ETA. Més enllà dels tòpics habituals, d’autocomplaença, el millor que es pot observar des de la discrepància absoluta amb l’extistència mateixa de l’organització és que ratifica l’”alto el foc definitiu i verificable, que s’ha de llegir com a manteniment de la inactivitat violenta.
Tot i la reincidència en atorgar-se la representativitat de tot el país, seria forçat interpretar la referència a l’èxit electoral de Bildu com a “fi de la il•legalització d’Euskal Herria” com una referència a la legalització d’ells mateixos. El que no treu que alguns puguin explotar aquesta interpretació lliure.
El nou ministre de Interior, Camacho, fins ara “número dos” del titular i exvicepresident Pérez Rubalcaba, s’apressava a proclamar, per si de cas, que res no canvia en la política de persecució dels terroristes. I a falta de noves detencions de suposats dirigents o membres de la colla, que continuaran, es troba amb la publicació del desmantellament de tres “zulos” a tocar pel nord de la frontera entre l’alta i la baixa Navarra. Uns dipòsits d’armament i explosius, antics, sense ús des de feia molt de temps, segons les mateixes informacions oficials.
Fa dies que la violència d’ETA ha desaparegut d’entre les primeres preocupacions de la ciutadania, no només per la gravetat de la crisi i de les conseqüències, amb l’atur en el primer lloc. Les dos causes fonamentals d’aquest oblit són, d’una banda, que ha deixat de matar, i fins i tot d’extorquir, des de fa gairebé dos anys; l’altra que, a diferència de la treva anterior, no només ha transcorregut més temps de compliment, sinó que les forces de seguretat, amb un suport més clar que mai de França i la resta d’Europa, han continuat les actuacions d’acord amb la darrera i les altres “fes de vida” aportades per l’organització.
Tot i aquestes evidències, amb estranya coincidència en el temps, el relleu al ministeri i l’inici de l’activitat de Rubalcaba com a candidat a succeir Rodríguez Zapatero, un nou jutge reobre l’anomenada “operació Faisán” i imputa tres membres de la cúpula de la policia que dirigia el mateix candidat, ni més ni menys que pel delicte de col•laboració amb banda armada. Segons els acusadors, judicials i mediàtics, serien responsables d’haver alertat membres de la xarxa d’extorquidors d’ETA que els anaven a detenir, en un temps de negociació per la pau, quan la treva anterior.
Quan el candidat de la dreta, Mariano Rajoy, diu que la presència de Bildu a les institucions, per ara basques, “es reversible”, hauria de saber, com ell mateix diu témer, de tant en tant, que també l’alto el foc ho és. I que, per molt debilitada que es trobi la banda, que es troba, hi ha prou amb un boig amb una pistola –que en queden- o un parell amb un paquet d’explosius –que es conserven- per enviar-ho tot enlaire, amb alguna o algunes vides incloses.
Mentrestant, el símbol de tot el procés de reinserció política dels més radicals, Arnaldo Otegi, després del judici amb els altres que intentaven crear una nova formació amb els objectius de l’actual Bildu, afronta una altra vista, que havia estat anul•lada i repetida, per suposat enaltiment del terrorisme en un mítin. Pot ser significatiu observar per on surten els jutges de torn en aquests casos.
