Retallades. Tisorades. Són paraules de moda i que la majoria de polítics (bàsicament els que manen) miren d’esquivar i opten per algunes de més moderades, com ara estalvi, austeritat o ajustament. Però, es digui com es digui, el cop de tisores per reduir el dèficit públic és evident i és especialment preocupant en l’àmbit de la salut. Si a això hi sumem la revolució tecnològica, el “festival de retallades” als hospitals públics acaba sent explosiu.

Us explicaré un cas personal que em va passar, fa pocs dies, en una consulta de l’Hospital General de Vic. El doctor m’havia de donar els resultats d’una prova. Al seu costat, hi tenia un doctor més avançat tecnològicament que li explicava com havia de manipular el meu historial electrònic. I, també davant meu, la infermera, que es va limitar a posar el diagnòstic i una recepta en un sobre. Va ser una visita curta i encara ho podria haver estat més. Tots tres van estar més estona discutint sobre si era bo o no tenir ordinador a la consulta que atenent-me a mi, que era el pacient. En teoria, la persona més important en aquell petit despatx, vell, de l’Hospital General.

El doctor que em visitava se’l veia poc amant d’aquest pas tecnològic en la medicina. En canvi, l’altre (el protecnològic) feia esforços per explicar-li com funcionava; fins i tot, operacions tan simples com “copiar-pegar”.

Quants cops, a cal metge, heu tingut la sensació que el doctor feia més cas de la pantalla de l’ordinador que de vosaltres? “No m’agrada aquesta màquina, hem de tornar al sistema d’abans i que a fora hi hagi un secretari i ompli l’historial”, deia el doctor, mig emprenyat amb l’altre. I, mentrestant, la infermera, lamentant-se: “A nosaltres ens acabaran fent fora. Ara, ja ho fan tot ells ─referint-se als metges─. Només per posar papers als sobres, no ens necessiten”.

La realitat, tristament, és així. Que els ordinadors van molt bé, d’acord. Però de moment no tenen mans ni ulls per saber què ens passa. Els pacients troben a faltar metges més humans, que els escoltin, que els mirin a la cara quan els expliquen què els passa, que els visitin bé... i no trobar-se davant un estaquirot, mig perdut, buscant amunt i avall a la pantalla. Es guanya temps? Veient aquest panorama diria tot el contrari, que les visites, fins i tot, s’allarguen més.

I tot, per veure com estalviar un treballador més. Senyor conseller de Salut, té una feina difícil, ho reconec, però mentre les sales d'espera estiguin plenes a vessar i les llistes d'espera per a operar-se siguin infernals, no ens podem permetre ni retallades ni ordinadors que alenteixin les visites. Malauradament, crec que ja anem tard i la paraula ERO (expedient de regulació d'ocupació) amenaça tots els hospitals, mentre les mútues privades es freguen les mans pels nous clients que poden rebre si la sanitat pública perd pistonada.

Les receptes amb lletra de metge, ens agradaven més!