CiU ha aconseguit el que semblava impossible, l’alcaldia de Mataró, però l’escenari ajustat els deixa en un marge de minoria que dificultarà el govern. De moment no tenen lligat cap pacte estable amb cap altra força política. Tirar endavant només amb acords puntuals no alentirà la marxa del nou govern? Quina és l’estratègia que es plantegen per governar?
La nostra opció continua essent el pacte de ciutat de totes les formacions polítiques amb llarga tradició democràtica. Ara per ara això és complicat perquè algunes opcions com el socialistes es tanquen a un acord amb d’altres partits. Nosaltres creiem que hi hauria de ser tothom. Mentrestant anirem pactant de manera puntual. Confiem que els partits seran prou responsables en aquests temps de crisi i de grans dificultats econòmiques. Aliar-se i posar pals a les rodes al govern és frenar la reactivació econòmica. Crec que no és el moment de fer tacticisme polític. Ara el que cal és arremangar-se i posar-se a treballar colze a colze.
El govern de concentració que han proposat, obert a les altres forces polítiques de “tradició democràtica” –citant les seves paraules–, no ha acabat però de convèncer ningú. Encara continuen creient en aquesta proposta malgrat la impossibilitat de fer-la viable. Ha prevalgut, doncs, l’estratègia política de cada partit en no acceptar els seus plantejaments?
El plantejament és absolutament vàlid i vigent. Només així podrem sortir de la crisi i podrem conduir la ciutat a primera línia. Nosaltres governem perquè creiem en una altra manera de fer les coses. Hem vingut a fer un canvi, a obrir portes i finestres. Ara tenim l’oportunitat de canviar de model. I no sé si és per estratègia política però no desistiré en esmerçar tots els esforços per fer-los veure que la unió fa la força i que plegats podem aconseguir tot allò que ens proposem.
L’escenari d’acords amb el PSC, el principal partit de l’oposició, amb vuit regidors com vostès, té alguna perspectiva de futur? L’encaix sociovergent que han desitjat alguns encara té alguna possibilitat?
Els mataronins han dipositat molta esperança en aquest canvi de govern. No els defraudarem. Si el PSC reflexiona, ens vol fer confiança i vol sumar-se al canvi, estarem encantats de rebre’ls i treballar junts pel Mataró del futur. Però si tot ha de continuar igual, no paga la pena aquest viatge.
El desplegament que estan fent del govern municipal inclou un nou paper pels càrrecs de confiança. Volen que siguin una extensió del govern. En què es traduirà a la pràctica aquesta mesura?
Doncs que els caps d’àrea tindran més pes de decisió. Cal que siguin els professionals els que prenguin les decisions tècniques. D’ells serà la responsabilitat que els departaments funcionin amb eficiència i eficàcia. Els regidors s’han de centrar en prendre les decisions polítiques.
En què es començarà a notar el “Canvi” aquest primer any del mandat? Dins el projecte global, quines són les seves prioritats i com les visualitzarà la ciutadania?
El canvi principal serà en les maneres de fer. Aconseguirem que Mataró sigui un orgull pels seus ciutadans. Haurem d’esmolar l’enginy per tal que amb pocs recursos puguem obtenir màxims beneficis. Ara més que mai hem de regir-nos pel cost-benefici. Respecte a les prioritats són la salut, els serveis socials i la neteja. Això és innegociable.
I durant la resta del mandat, quins són els grans eixos que es plantegen desenvolupar des d’una òptica “realista”?
Si el que vol és que li faci un calendari d’inauguracions, poca cosa. No hi ha diners. Ara hem de prioritzar l’ajut a les persones, que són les víctimes directes d’una crisi econòmica i financera que està fent estralls. Hem de mirar molt bé en què ens gastem els quartos perquè el ciutadà té el dret de saber fins al cèntim en què ens gastem els seus diners.
La “retallada pressupostària” és l’inevitable signe dels temps. Fins on s’aplicaran polítiques d’austeritat?
Simplement prescindirem d’allò superflu, que no genera riquesa ni benefici social. Hem d’apostar per allò que suposa una millora de la qualitat de vida i prestar atenció a aquells que no poden seguir. No podem gastar-nos 127 mil euros en un festival que fa anys que no compleix les expectatives i no tenir diners pels trasllats sociosanitaris.
Mataró no ha acabat d’exercir mai de capital del Maresme, però vostè n’ha reivindicat aquest paper. Ara, a més, una certa configuració del mapa polític comarcal, en el qual CiU porta la batuta, li dóna un escenari a favor per fer-lo viable. Com treballaran amb la resta de la comarca per avançar cap a aquest paper de capital que ha de tenir Mataró? Fins a on l’Ajuntament hi pot contribuir?
Mataró ha d’exercir de capital de la comarca i s’ho ha de creure. Hem d’exercir de motor econòmic de la resta posant a la seva disposició tots els nostres serveis i equipaments. Hem de treballar plegats en els projectes de desenvolupament tecnològic i turístic.
La reactivació econòmica de Mataró és la prioritat. Tothom coincideix en aquest diagnòstic. Quines receptes pensa aplicar el govern de CiU per resoldre aquesta problemàtica?
Durant la campanya no m’he cansat de repetir que hem de ser, fer i deixar fer. Crec fermament que sovint en aquesta ciutat s’han menystingut les idees. Cal saber escoltar, potenciar, apostar pels emprenedors. Però també hem de prestar atenció als negocis de tota la vida, els que ara passen dificultats. Hem de ser capaços de crear les condicions perquè triomfin. Si els seus projectes són d’èxit, la ciutat hi guanyarà segur.
Comerç i turisme són dues de les grans claus molt necessàries per aconseguir aquesta reactivació socioeconòmica de Mataró i del Maresme. Com es pensa contribuir a l’impuls del sector des de l’Ajuntament de Mataró?
D’una banda estem treballant amb El Corte Inglés per enllestir la seva implantació a Mataró. Aquest equipament serà una locomotora comercial per la resta de botiguers. Arrossegarà molts maresmencs i esdevindrà un pol d’atracció important. Respecte al turisme, crec que l’hotel del port pot ser un gran dinamitzador que pot potenciar aquest sector. Però a més Mataró ha de ser una visita obligada pels milers de turistes de l’alt Maresme. Cal crear circuits per atreure aquests visitants a la ciutat. Per la seva oferta comercial, gastronòmica o cultural.
Ha assegurat que la societat civil ha d’estar al centre i l’Ajuntament ajudar, sobretot en temes culturals i del món associatiu. Com s’aconsegueix aquest objectiu?
Doncs és el mateix d’abans, l’ajudar a fer. L’Ajuntament no ha de fer la competència a les entitats. Ha d’ajudar i facilitar les coses perquè puguin desenvolupar la seva tasca. A més, sovint hi tenen més traça que l’administració. Quin sentit té que ho fem nosaltres? Ajudem-los en el seu creixement associatiu perquè això revertirà de manera indirecta en la societat.
El tema de les Rondes del Maresme sembla que entra en un nou escenari, tenint en compte les darreres declaracions fetes des de la Generalitat que apunten la revisió del projecte i el diàleg amb els representants de la societat civil. Quin futur preveu, per tant, per a aquest projecte i fins on es llimaran les diferències amb els col·lectius veïnals de Mataró que hi estan en contra? Els mateixos que durant la campanya li feien arribar les seves queixes.
Estem d’acord amb el que diuen els veïns. Compartim el seu punt de vista respecte al fet que no podem trinxar més el territori. Cal buscar una solució als accessos però no poden fer servir aquest projecte per justificar-nos una pròrroga dels peatges. S’han d’acabar aquesta mena de burots que fa dècades que tenallen els maresmencs.
Plataforma per Catalunya, després de la seva entrada a l’Ajuntament de Mataró, ha ocupat espai mediàtic, sovint aconseguit, és cert, des de la provocació. Quina serà l’actitud del govern de CiU envers aquest grup municipal?
Aquest grup municipal, malgrat que no compartim el seus punts de vista, ha estat escollit democràticament. Hi ha més de 4.000 mataronins que han expressat el seu malestar a través del seu vot. Per tant, l’atenció l’hem de centrar a detectar què hem fet malament amb els temes d’immigració per esmenar els errors. Cal dedicar els esforços en això. No podem posar en perill la cohesió social.
Ha apuntat que escoltaria a tothom. Aquest plantejament comportarà nous sistemes o formes de relacionar-se amb la ciutadania, per aconseguir major informació de les seves inquietuds?
Sempre dic que les portes del meu despatx són obertes a tothom. I aquest serà un dels canvis més importants que notaran els ciutadans. La nostra tasca com a servidors públics ens obliga a estar permanentment connectats a la ciutadania. Cal escoltar el carrer, les inquietuds dels nostres veïns perquè si no, perdem la raó de ser, contribuint a la desafecció política. Jo vull recuperar el talent que ha marxat de Mataró avorrit de la manca de reconeixement i diàleg.
El descrèdit de la classe política al país és a l’ordre del dia i molt palpable en el clam del moviment dels ‘Indignats’. Demana, com reclamen, que es replantegin algunes coses en el sistema democràtic que tenim. O senzillament, ara no toca això?
I tant! Jo també sóc un indignat! Per això em vaig posar en política fa uns anys. Jo crec que els polítics hem de canviar moltes coses que ja han quedat obsoletes i reinventar-nos. Crec que ens hem d’apropar més al ciutadà potser mitjançant les llistes obertes i hem de fer política perquè ens ho creiem. Des de l’honestedat i la transparència.
Comentaris recents