A CiU ens hem marcat una prioritat irrenunciable en aquest darrers anys i que vàrem concretar en el programa electoral en el que vam concórrer a les eleccions al Parlament: treure el país del pou econòmic en que es troba i emprendre les reformes necessàries per crear ocupació. Aquest és el primer i principal objectiu de CIU. Ho va ser a les eleccions que han fet possible la presidència d’Artur Mas, ho ha estat en les eleccions municipals que han consolidat CiU com la principal força política de Catalunya i ho serà a les properes generals.
Mes enllà de si guanya el PP o guanya el PSOE, en les properes eleccions generals, el que realment està en joc és la viabilitat econòmica de les famílies, la generació d’ocupació i d’activitat productiva, el canvi cultural d’abandonar l’economia especulativa per reprendre l’economia productiva, garantir el sosteniment del estat de benestar – educació, sanitat, atenció a les persones mes desfavorides- i el avenç nacional de Catalunya.
No se li escapa a ningú, que en Duran, secretari general de CiU i president del comitè de govern d’Unió, hagués pogut tenir un pes transcendental en el govern de Catalunya. Però el sentit de responsabilitat de la federació en general i de Duran en particular han fet que s’hagi prioritzat el seu rol en la política de l’Estat en un moment històric de lluita contra la crisi, d’assolir el pacte fiscal i redreçar el que es deriva de la sentencia del Tribunal Constitucional de l’Estatut de Catalunya perquè és la persona de CIU , amb la major solvència, capacitat negociadora i rigor per defensar els interessos de Catalunya i dels catalans i catalanes.
Paga la pena recordar que les mesures que el president Zapatero ha pres a corre-cuita en els últims temps, tard i malament, per fer les reformes imprescindibles que li ha reclamat la UE són les que Duran ja li havia proposat només començar la legislatura que ara acaba. I aquesta cerca de consens que ara reclamen els polítics espanyols com a solució de tots els mals per abordar la crisi és el gran pacte d’estat que ell ja va proposar només inaugurar-se el segon mandat de Zapatero. Ha estat un temps perdut aquesta lentitud en fer les reformes i aquesta tebiesa en prendre decisions. Però també ha estat un temps que ha deixar a cadascú al seu lloc i que ha demostrat que mentre PSOE i PP feien la guerra pel seu compte -més preocupats per sortir bé en enquestes i sondejos que per les angoixes i problemes que patia la societat-, hi ha hagut un polític que no s’ha cansat de fer propostes parlamentàries i de dir les coses pel seu nom. Mentrestant, els dos grans partits de l’Estat feien veureque res no sentien o que res no passava.
Duran i Lleida sap de que parla quan diu que cal ajudar els autònoms i les petites i mitjanes empreses per començar a generar ocupació, perquè coneix bé que són els motors reals de la nostra economia, i perquè només ajudant-los podrem començar a reduir la insostenible xifra d’aturats que ara patim. Però per aconseguir que el seu treball tingui la màxima eficàcia, cal que CiU sigui decisiva. Per això tornem a demanar els catalans i catalanes que ens facin confiança. De poc servirà tenir el millor polític si PSOE o PP es fan amb lamajoria absoluta. Les majories absolutes sempre han estat dolentes per a Espanya i pèssimes per a Catalunya. Si des de CiU demanem aquest nou esforç electoral als catalans és per defensar amb fermesa els interessos de Catalunya al Congrés dels Diputats. Ha quedat palès que, si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú com hem vist en aquesta ultima legislatura, amb la defensa del pagament de fons de competivitat els 25 diputats del PSC, o el recurs d’ inconstitucionalitat de l’Estatut de Catalunya compartit pel PPC.
Ara tenim l’oportunitat de capgirar la situació i de fer que una força política catalana pugui ser decisiva a Madrid amb un líder respectat, constructiu i disposat a ajudar a dur endavant el país, i a defensar els nostres interessos.
Marta Llorens, vicepresidenta portaveu d’Unió Democràtica i diputada de CiU al Parlament
