AQUÍ VAL TOT

Me'n vaig de cap de setmana amb la "depre". Quan em vaig colar a la “Mani" en defensa de l'Estatut, contra la sentència del Constitucional i els que havien presentat el trist recurs, no em vaig arribar a imaginar que, tan sols un any després, escoltaria el meu nou President oferir l'entrada del seu partit en un hipotètic Govern d'Espanya als principals autors de la malifeta autonòmica. I, no obstant això, així ha ho hem pogut escoltar en la veu i la paraula del propi Artur Mas, amb una tranquil·litat i un cinisme polític sorprenents. És com si Convergència i Unió volgués tancar el cercle virtuós dels catalans fotuts, però contents. Per fi veurem a Duran i Lleida de Ministre i inclús de vicepresident, circumstància que m'alegra molt, a la dreta de Rajoy, Gallardón, Ana Pastor, Trillo i qui sigui candidat a un Ministeri, el senyor Mariano sabrà. I amb aquesta poderosa aliança, el Molt Honorable espera que li regalin el Pacte Fiscal com als bascos van reconèixer el seu Concert Econòmic gràcies als seus Furs. Una entelèquia, que només la veuen aquells que s'han guanyat a pols la seva pròxima afiliació a l'ONCE o també qui, emulant al rei francès Enric IV, han retrocedit en el temps al ja llunyà 25 juliol 1593, que és un quan els historiadors atribueixen al monarca protestant la seva famosa frase de "París bé val una missa". Tant de bo que les notícies que m'arribin, durant el cap de setmana, em millorin l'ànim, perquè si totes són com aquesta, millor dedicar-se a l’honrat ofici de fruiter, que, al final, és el que ven realment tots els "pinyols".


Manuel Fernando González
Editor i Director
www.pressdigital.es
www.catalunyapress.cat