No m’agraden els governs de CIU, de fet no m’agraden els governs conservadors. Suposo que com que sóc militant d’ICV ningú s’estranyarà d’això. Però hi ha una cosa que em supera que és el seu intent constant de despolititzar la política, o per concretar de desideologitzar els seus governs. Ja no és tan sols la diversitat brutal de la seva definició ideològica individual que va de la teòrica socialdemocràcia a posicions de cristianodemòcrates radicals. No m’agrada que fins i tot hi hagi gent de CIU que es situï en el camp de les esquerres. El que em preocupa és la seva estratègia com a coalició en aquest sentit.
El primer que em posa nerviós és la seva obsessió per parlar de que ells fan un govern dels millors. Artur Mas ens va vendre això durant tota la campanya i al final ja hem vist com ha acabat. En primer lloc és evident que no va aconseguir convèncer a algunes de les persones de més prestigi que va voler incorporar al govern, però a part, com s’ha vist, el més important no era la seva capacitat real sinó les polítiques que havien de desenvolupar. El govern d’Artur Mas està fent una política clarament de dretes i en aquest sentit el que em preocupa de consellers com els de sanitat o educació, no és si són bons o no, sinó quines polítiques fan. Xavier Trias ha començat a dir el mateix. Parla d’un Ajuntament molt transversal on la gent amb capacitat hi té cabuda. És evident que comparteixo que hi ha càrrecs tècnics que es poden mantenir i això és positiu, però el problema no són els tècnics sinó quines polítiques s’apliquen. Jo suposo que la persona que m’ha substituït a mi a Horta-Guinardó el seu objectiu no serà fer-ho millor que jo, sinó fer-ho diferent. Si sols parlem d’eficàcia és evident que no té sentit presentar-nos a unes eleccions, fem un concurs de gestió.
Per altra banda avui escoltava els arguments de CIU per pactar amb el PSC les lleis òmnibus (per cert això es mereixerà comentaris en propers articles, ho veia realment preocupant). Tots els arguments són que és bo pel país, que es necessita ... arguments que en cap cas parlen de quina ideologia hi ha al darrera d’una modificació legal tan ambiciosa. Algú es creu que darrera d’aquesta gran onada legislativa no hi ha una línia política?
CIU ha trobat el seu hàbitat ideal en la indefinició política. En un moment de crisi de confiança en la política això els alimenta i alhora crea més indecisió en la gent d’esquerres. El combat real per aconseguir una confiança real en la política és deixar les coses ben clares. No busquem gerents, necessitem polítics. No pot ser que CIU visqui de la indefinició, i no pot ser que des de les esquerres no es faci denúncia clara d’aquesta situació. Realment em preocupa aquesta política light i la soledat d’ICV (dins dels partits amb representació parlamentària) per denunciar aquesta situació.
