Una esquerra dividida

Les agrupacions de forces polítiques que porten al nom la paraula unió, o unida, per la llei de la paradoxa tendeixen a dividir-se. Exemple paradigmàtic va ser Unió de Centre Democràtic, aquell aplec per als inicis de la transició ple de galls diversos per a desgràcia del projecte de Suárez.

Izquierda Unida i els seus diversos grups territorials més o menys aglutinats, ha seguit les mateixes passes. En molts moments, i a Catalunya, semblava un apèndix crític dels socialistes, a efectes pràctics. I les davallades del PSOE, com la que ara s’augura a curt termini, són oportunitats de creixement, o de recuperació de terreny perdut.

Podria ser així a les properes generals i en el conjunt de l’estat, sobretot perquè el punt de partida és el més baix de la seva història. Però difícilment revifarà a Extremadura, i encara menys al País Basc, tan difícil com que el seu normalment fidel, però també fortament ideologitzat cos d’electors perdonaran que hagin fet possible el govern autonòmic del PP a la primera comunitat, i la concessió final a la mateixa dreta espanyola de la diputació d’Álava.

Especialment demolidor, i culminació d’un procés de desintegració que va iniciar ara fa dos anys, amb el terrabastall a les autonòmiques que acabarien portant Patxi López a la presidència. Aleshores, coherent, va dimitir el líder, Javier Madrazo, que havia estat conseller en el tripartit presidit per Ibarretxe. A més, una part relativament gran dels militants, encapçalats per Oskar Matute, va marxar i va crear un altre grup, Alternatiba, que amb Eusko Alkartasuna (EA) han facilitat de creació i legalització de Bildu.

Les converses per a la formació del nou executiu regional extremeny van acabar amb la coneguda desqualificació de l’aparell local per l’executiva estatal. Ahir, l’actual màxim responsable del que queda d’Esker Batua-IU, Mikel Arana, donava per expulsat Madrazo, amb unanimitat de la direcció i reconeixia que estava servida una nova escissió.

I es que l’exmàxim dirigent i exconseller ha estat considerat màxim responsable de l’escàndol que s’ha filtrat, de quelcom força semblant al tràfic d’influències durant les converses amb el PNB per donar-li la diputació alabesa. Segons ha acabat transcendit, sense desmentit ni querella, és que els negociadors d’EB per votar la reelecció del nacionalista Xabier Agirre van demanar als “pnbistes” diners i la “col•locació” d’unes quantes desenes de militants en llocs de treball públics.

La falta d’acord, d’acceptació d’aquesta proposta, seguida de la divulgació publica de les “condicions” ha portat Arana, amb retard però coherència, a demanar perdó als alabesos per l’intent de malifeta i als dirigents de la formació l’expulsió de Madrazo i de tots els “quadres” alabesos que van participar en aquelles “negociacions”.

Els enfrontaments i les crisis internes d’Esquerra Republicana semblen un model de concòrdia comparat amb l’evolució més recent d’una EB que, en tot cas, sempre ha estat la més minoritària de les forces polítiques a qualsevol institució del País Basc, quan ha aconseguit entrar-hi.