Opinió

La dimissió del president de la Generalitat Valenciana i presumpte delinqüent Francisco Camps ha posat al descobert el darrer residu del blaverisme. Ja he explicat en d'altres ocasions que el blaverisme polític està pràcticament mort i que el blaverisme cultural ha començat un llarg camí que el durà, si vol sobreviure, a la reconciliació amb el valencianisme científic i modern. Però hi ha un virus del blaverisme que costarà de liquidar, perquè sobretot costa d'identificar. Aquest virus està instal•lat al cervell de molts principatins i el seu símptoma és una inexplicable prudència o reticència a opinar obertament d'allò que s'esdevé al sud del riu Sénia.

"És millor no dir què en pensem, semblaria una provocació", diuen alguns. "Pot ser contraproduent perquè es poden enfadar", diuen uns altres. Covardia i auto-odi, dic jo. El primer pas per perdre la meitat de la nació és ignorar-la. I no sóc precisament un essencialista. Els valencians han de fer el seu camí i no em preocupa com anomenin la llengua, el seu país o la seva bandera. Fins i tot em sembla molt bé que també facin servir la bandera blava. Però ho considero part del meu país amb la mateixa naturalitat que sé que la terra no és plana. Conec uns quants valencians i ells sí que tenen ben clar que el Principat també és casa seva.

Amb quin dret poden els dirigents estatals del PP dir-nos als catalans que volem interferir en la vida política valenciana mentre ells s'afanyen a abraçar-se amb el presumpte delinqüent Francisco Camps? És que ells no interfereixen? Ens sembla normal que Zapatero vingui a Catalunya i ens sembla estrany que Artur Mas vagi a València? Més encara: hem d'estar callats mentre Alicia Sánchez Camacho es desplaça a València a donar suport al PP? És ella, potser, menys catalana que els altres líders polítics? Oi que no? Doncs per què no se'ls veu mai, a excepció d'ERC, per València a donar suport al seus socis i aliats? Perquè molts polítics, empresaris, sindicalistes, artistes o periodistes estan infectats amb el darrer virus del blaverisme.

Els principatins tenim tot el dret del món a opinar sobre qualsevol qüestió valenciana, de la mateixa manera que els valencians tenen tot el dret a fer-ho en relació a nosaltres. I els illencs, també. Hem de posar fi a aquesta estupidesa segons la qual hi ha valencians que s'ofenen si hi posem cullerada. No dubto que n'hi hagi, però no ens enganyem: els que s'ofenen són els mateixos que volen un País Valencià espanyol i en castellà. Doncs ja es poden començar a ofendre, perquè hem de començar a perdre la por.