L'Álvarez-Cascos, Ministre de Foment, proclamava en les seves compareixences públiques una frase instant a les empreses adjudicatàries, de forma imperiosa, a la finalització de les obres pendents: treballar a tres torns. Aquesta rotunda declaració amb el temps va quedar com a lema, com a divisa de la seva acció política.
Treballar 24 hores durant uns dies o mesos és possible comptant amb els mitjans econòmics, amb la disposició d'empreses i treballadors. A Astúries aquesta frase no va caure en el sac trencat de les promeses que els electors, tan escarmentats d'incompliments, poden creure en una situació desesperada. Fora d'aquest País –al que Cascos esmenta així de forma habitual- anés d'aquest racó de marcada identitat, va sorprendre el resultat que Fòrum Astúries va aconseguir en tan sol cinc mesos de vida. Doncs bona gran part d'aquest suport assolit amb el vot de desencantats d'altres opcions i il·lusionats per una nova proposta, té la seva base sòlida en la creença que FAC posarà a treballar als 50.000 empleats públics demà, tarda i nit.
El repte és complicat fins i tot per a un polític amb puny d'acer per mantenir unit al PP que Aznar va necessitar per arribar –també mantenir-se i créixer- en el poder i aquest mateix puny enfundar-ho en un guant de seda per negociar amb CIU i PNB.
Durant decennis a Astúries el gran ocupador va ser l'Estat –Ensidesa, Hunosa- creant riquesa perquè la comunitat estigués en ràtios de creixement que no ha tornat a recuperar. Amb l'estat autonòmic -és una evidència- Astúries perd força, és menys competitiva, les successives reconversions de model productiu i les injeccions econòmiques europees no aconsegueixen retrobar el rumb.
La moral de la tropa –pública i privada- està en hores baixes; qui pot busca nous horitzons lluny de la Pàtria Benvolguda; l'emigració torna a ser la sortida per al talent d'els qui no veuen sortida en aquesta enèsima versió de la crisi. Amb aquest panorama si Cascos aconsegueix que, primer els treballadors públics, després el sector privat treballin, almenys un torn real, -sense absentisme i pasotisme- la remuntada estarà més a prop.
