Els caps d'Estat i de Govern de l'Eurogrup han acordat aquest dijous un segon rescat de 109.000 milions d'euros per a Grècia que inclourà nous préstecs de la UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) i una contribució de la banca privada, que podria arribar a 50.000 milions d'euros.
L'objectiu del pla és frenar el contagi de la crisi de deute hel·lè a Espanya i Itàlia. Per a això, es preveu a més flexibilitzar el fons de rescat de 750.000 milions d'euros, permetent que doni crèdits preventius i recapitalice els bancs de països amb problemes, encara que no hagin estat rescatats. També podrà comprar deute al mercat secundari.
"Hem creat un sòlid tallafocs i millors brigades de bombers", ha celebrat el president permanent del Consell Europeu, Herman Van Rompuy. L'Eurogrup ha aprovat a més allargar els terminis i rebaixar els tipus dels préstecs concedits per la UE a Grècia per fer més sostenible el seu deute. En concret, els tipus d'interès es rebaixaran al 3,5% i el termini de devolució s'amplia dels actuals 7,5 anys a un mínim de 15 anys que podria estendre's a 30 anys.
La contribució de la banca s'orquestrarà mitjançant un programa de bescanvi o renovació dels bons grecs que vencen en els propers anys per uns altres amb un termini de venciment superior. Això suposarà una aportació de 37.000 milions d'euros. A més, hi haurà un pla de recompra de bons grecs per valor de 12.600 milions.
El president francès, Nicolas Sarkozy, ha explicat que si les agències de 'rating' qualifiquen aquest pla de 'impagament', els països de l'eurozona garantiran temporalment els bons grecs perquè el Banc Central Europeu (BCE) segueixi injectant liquiditat en el sistema financer hel·lè.
Per la seva banda, el president del BCE, Jean-Claude Trichet, ha donat a entendre que en aquestes condicions seguirà acceptant els bons grecs. "El que anem a fer per Grècia, no ho farem per cap altre país de l'eurozona", ha dit Sarkozy, per deixar clar que la reestructuració del deute no s'estendrà a Portugal i Irlanda.
"Per a aquests dos països excloem totalment la participació del sector privat", ha insistit. No obstant això, Lisboa i Dublín sí es beneficiaran de la reducció dels tipus i l'ampliació dels terminis dels préstecs de la UE.
Recolzament als plans d'Espanya i Itàlia
Els caps d'Estat i de Govern de l'Eurogrup han celebrat a més les "ambicioses reformes" realitzades per Espanya en matèria fiscal, estructural i en el sector financer per evitar el contagi de la crisi de deute de l'eurozona. "Celebrem les ambicioses reformes dutes a terme per Espanya a l'àrea fiscal, financera i estructural", assenyalen les conclusions del cim.
L'Eurogrup dóna la benvinguda també al "pla pressupostari presentat recentment pel Govern italià, que li permetrà disminuir el dèficit per sota del 3% en 2012 i aconseguir l'equilibri pressupostari en 2014". "Tots els Estats membres de l'eurozona han de complir estrictament els objectius fiscals acordats, millorar la competitivitat i corregir els desequilibris estructurals", emfatitzen les conclusions.
