Lectura a la fresca

Malgrat la lleu baixada de temperatures dels darrers dies, som a l’estiu i fa molta calor. La gent estem esgotats i ens arrosseguem pels llocs a la recerca d’un espai ombrívol i fresquet que ens ajudi a suportar-ho. Una conseqüència de la calor és la inevitable apatia, que ens impedeix sentir-nos tan actius com a l’hivern. Mai no ha estat fàcil desplegar grans energies durant els estius mediterranis, per naturalesa humits i xafogosos.

Per tant, és un moment perfecte per dedicar-nos a activitats de lleure que ens resultin plaents i que no ens esgotin en excés. Com ja sabeu, jo advoco per la lectura, exercici capaç de reconfortar-nos el cos i l’esperit. El cos?, us preguntareu estranyats. Doncs sí, perquè podem dur-la a terme allà on vulguem. A la platja, al sofà o sota l’ombreta protectora d’un arbre. Això sí, es recomana vivament tenir ben a prop una ampolla d’aigua (o similar) molt fresca.

Com que ja he lloat massa vegades l’acte abstracte de llegir, ara em toca anar més enllà i comprometre’m una mica. Per això he pensat que avui proposaré recomanacions concretes, per si a algú li interessen i en té ganes. Evidentment, sobrevolaré sense aturar-me els llibres massa feixucs, per més bons que siguin. La idea és trobar títols distrets i passadors, adequats per a la terrible canícula. Històries que ens facin gaudir d’una bona estona i que ens ajudin a oblidar cabòries i problemes. No citaré estrictes novetats, sinó volums que encara es poden trobar i que reuneixen aquestes condicions. Alguns, a hores d’ara, ja són uns clàssics. Però tots tenen en comú que, en el seu moment, em van fer fruir de valent.

Per a tots els públics, no puc deixar d’esmentar La història interminable, de l’alemany Michael Ende. Si no l’heu llegit i heu vist la pel•lícula, oblideu-la. La novel•la és magnífica i, com sempre, la versió cinematogràfica no li fa justícia.
L’illa del tresor, de Robert Louis Stevenson, també resulta de coneixement obligat. Generacions i generacions n’hem gaudit profundament. És impossible que deixi indiferent ningú.
No cauré en el fàcil parany de confegir la llista de sempre: Peter Pan, El petit príncep, Alícia, Moby-Dick, Tom Sawyer, Robinson Crusoe, etc. perquè, evidentment, són obres que no poden faltar. Però sí que esmentaré especialment un altre clàssic que ha estat mediatitzat pel cinema de dibuixos animats i que es mereix ser llegit en la versió original. M’estic referint a El llibre de la jungla de Rudyard Kipling. L’obra és en realitat un recull d’històries que els pares podeu compartir amb els fills. Estic segura que us encantaran. Ensenyen un munt de coses.

Que ningú no pensi que amb aquestes recomanacions estic desqualificant la moderna literatura juvenil. Res més lluny de la meva intenció. Visca tots els Harry Potter del món, indubtables creadors de lectors! De fet, ja sabeu que he parlat altres vegades de l’obra d’una escriptora que m’agrada molt: Shaudin Melgar-Foraster. Les seves novel•les juvenils publicades fins ara: Més enllà del somni i El secret de L’Oreneta estan molt bé. Tanmateix, em sembla bo recuperar uns títols de sempre que, no per ser-ho, deixen de resultar trepidants quan hom els té entre els dits.

I ara toqueu vosaltres, adults. Com que parteixo de la base que ja en sabeu molt, em limitaré a parlar-vos d’uns llibres que a mi m’han agradat i que m’han fet passar aquestes bones estones que, sobretot a l’estiu, tots ens mereixem.
De Carme Riera, Amb ulls americans. Una sàtira lúcida i descarnada de la burgesia i la societat catalana. Hi ha moments que fa riure a cor què vols. Publicada el 2009, continua essent de la més rabiosa actualitat.
D’Ernesto Sábato, El túnel (que sí que és un clàssic: any 1948), però que tothom està obligat a haver llegit. Aprofitant el trist traspàs de l’autor argentí el passat dia 30 d’abril, no me’n puc estar de recomanar-lo.
De Màrius Serra, L’home del sac. Recuperació revisada de la seva primera novel•la, esdevé un llibre interessant i sui generis. Endavant.

I, finalment, us regalo la idea d’una petita delicadesa. Si us agraden els animals i els contes de fades, aquesta història, adreçada a un públic de totes les edats (per més que està pensada per adults), us enlluernarà. De l’autora italiana Susanna Tamaro, Luisito (2008). Jo la vaig descobrir per casualitat i mai més no he pogut oblidar-la.