Una organització de consumidors i usuaris ha publicat recentment un estudi força extens per valorar l’estat de la llet que consumim i resulta que al mercat, i sobretot als supermercats, hi ha molta mala llet.

L’estudi ens alerta que bona part de la llet que consumim, envasada en tetrabik, és molt pobre en calci, ha passat uns tractaments tèrmics inadequats que pràcticament li han eliminat tot el seu valor nutricional, és baixa en proteïnes i vitamines i se li ha afegit estabilitzants i altres additius. Fins i tot parlen de llet envellida, és a dir, que ha passat per un procés massa llarg i tumultuós des que surt de la vaca fins que arriba al consumidor.

La llet és un exemple de la paranoia que ens ha portat el sistema de consum dominant. En qüestió de pocs anys, majoritàriament hem deixat de consumir llet fresca, que feia hores que s’havia munyit i mantenia íntegres les seves propietats, i que si la deixaves una estona fora la nevera es feia malbé. I ens hem passat a la llet del tetrabik, preparada per passar mesos entre magatzems i camions desplaçant-se a sol i serena a centenars o milers de quilòmetres.

La lògica de les grans cadenes de distribució s’ha imposat, i ens han fet creure que les seves necessitats (cobdícia) també eren beneficis per a nosaltres, els consumidors. Els resultats d’aquest estudi, però, ens ha recordat que la bona llet continua essent un producte fresc, delicat, i que la seva qualitat està directament relacionada amb la proximitat.

A Osona tenim la sort de tenir molts vaquers i unes quantes iniciatives empresarials que ens faciliten poder adquirir llet fresca, propera i directament del productor. Hi ha fins i tot una granja a Calldetenes que de manera pionera a Catalunya (no pas a Europa, que fa temps que s’està fent) ofereix en les mateixes instal•lacions llet crua eixim de munyir.

L’estudi d’aquesta organització de consumidors conclou proposant majors sistemes de control sobre la llet que hi ha al mercat. No deixa de ser sorprenent, però, que l’estudi no ressalti que el problema en cap cas està en la qualitat de la llet que surt de les granges, que es prou sabut i provat que tant sanitàriament com en atributs nutricionals és d’altíssima qualitat. La llet es comença a espatllar a partir del moment en que entra a les fàbriques que la tracten, l’envasen (o l’empaqueten) i la fan arribar a les prestatgeries dels supermercats.

Davant d’aquest context, i tractant-se d’un producte de primera necessitat, hi ha una alternativa: oblidem-nos del tetrabik i consumim llet fresca, i si pot ser la que vengui directament el pagès. Hi guanyarem nosaltres, la nostra salut, i se’n beneficiarà també el pagès, compartint uns guanys que ara es queda la intermediació i sobretot la gran distribució.