Unitat contra el Racisme ha denunciat que el número set de la llista de Plataforma per Catalunya a les eleccions municipals de l’Hospitalet de Llobregat, Àlex Costa Duran, ha posat al seu Facebook que li agrada Anders Behring Brevik, el noruec desequilibrat que va posar una bomba a Oslo i va disparar contra els adolescents del Partit Laborista que participaven en una trobada a l’illa d’Utøya. Ell sol va matar un centenar de persones, la majoria, nois i noies d’entre 14 i 17 anys.

Anders Behring Breivik ha justificat la seva acció dient que cal eliminar els musulmans i els partits que ho posen difícil; en aquest cas, el Laborista, que governa Noruega en coalició amb dos partits més. La defensa del cristianisme i de l’autenticitat noruega l’han mogut a cometre aquests crims.

El cotxe-bomba que va esclatar a Oslo va destrossar dependències governamentals. Els nois i noies que eren a l’illa d’Utøya eren fills de militants laboristes. El Partit Laborista i els seus socis de govern aposten per una política d’immigració que respecti les persones, però molts noruecs demanen mà dura contra els immigrants i això va fer que, en les eleccions de fa un parell d’anys, el Partit del Progrés, marcadament xenòfob, obtingués gairebé la quarta part dels vots emesos i es convertís en el segon partit amb representació al Parlament.

Anders Behring Breivik va ser durant un parell d’anys dirigent de les joventuts del Partit del Progrés. Ha afegit violència als arguments que defensa aquest partit.
En quin punt es passa dels missatges radicals a la violència? Tenen alguna part de responsabilitat els emissors d’aquests missatges en les accions d’un desequilibrat que les intenta aplicar per lliure i a base de bombes i trets?

Funcionaria aquí allò del “mort el gos, morta la ràbia”? És a dir, si es prohibissin taxativament els missatges xenòfobs, s’evitaria l’acció de fanàtics com l’assassí noruec del divendres 22 de juliol?

Oblidarem aviat aquesta massacre i tornarem a tolerar els missatges xenòfobs de Josep Anglada, Xavier García Albiol o Josep Antoni Duran Lleida?

Acabem d’assistir a un episodi de terrorisme “cristià”? Vaig trobar a faltar en el discurs del Papa Benet XVI condemnant el crim alguna reflexió sobre les raons “cristianes” que va adduir l’assassí.

És evident que la presència de gent procedent d’altres països i cultures provoca inquietuds i, en alguns casos, molèsties. El paper dels polítics és, però, facilitar la convivència entre els autòctons i els nouvinguts, perseguir els delinqüents i els incívics i treballar perquè tots tinguin accés als mateixos drets. El paper dels religiosos és potenciar la vessant de generositat i caritat de les seves creences. I el paper dels ciutadans és saber conviure respectant-nos els uns als altres i apostant pel diàleg, la convivència i la fraternitat.

Si els uns només busquen vots, els altres guanyar adeptes i nosaltres només anar “a la nostra” l’ou de la serp del fanatisme continuarà creixent.