Els confesso la meva ingenuïtat davant les persones que ostenten càrrecs públics o que, per motius personals, els abandonen, per tornar a l'esfera privada. Sempre em crec el que diuen, per després, en molts casos, cabrejar-me de manera monumental en veure com res del que han dit s'ajusta a la veritat. Però és que prefereixo, com a periodista i com a persona, jutjar a la gent a posteriori que a priori. Em sembla més just i sobretot, més ètic. Solc, per això, endur-me bastants desenganys, que lluny de desanimar-me, desperten la meva curiositat per la condició humana. David Madí és un dels personatges que han aconseguit despertar aquesta inquietud. Quan Artur Mas el va deixar marxar del seu costat, que és el que solen fer els que arriben al poder amb els que els han assistit lleialment en les travesses del desert particulars, i a més, han sabut amagar hàbilment les seves debilitats polítiques, per així demostrar-se a si mateixos que han arribat a ser el que són només gràcies a les seves innegables virtuts, tenia l'esperança que el cervell pensant de Convergència creés les seves empreses per guanyar-se honradament la vida, donant-li al seu antic cap amb el seu brillant avenir als nassos, i sobretot, deixant-li clar que el bo de veritat era el que posava les idees, i no el que es beneficiava d'elles. Al final, tot aquest plantejament s'està enfonsant per la cruesa dels fets. L'entrada de Madí a Deloitte, a temps parcial, aconseguint per la consultora l'Auditoria dels comptes de la Generalitat, que no és un tema menor, com tampoc ho serà, si ho aconsegueix, que els adjudiquin l'altra gran auditoria, és a dir, la de les de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, ja era de per si una feina molt sospitosa. Ara amb el nomenament a dit per a un nou treball molt ben remunerat, com ho és el de President del Consell Assessor de la Endesa del ‘geta’ Borja Prado, a qui retrà comptes personal i exclusivament, David Madi s'ha decantat descaradament per “guanyar-se les mongetes" a través de la intermediació privada amb el poder i en uns moments, en què la majoria dels catalans ho passem molt malament amb la crisi i les retallades que ens vol imposar un Govern, que fins ara, l'únic que ha fet realment bé, és deixar-se veure en públic i fotografiar-se, de la mà dels dirigents del Partit Popular per preparar-se el millor futur possible. Ho hem pogut comprovar en la recent boda d'un familiar del director de La Vanguardia, que tampoc ha tingut el mínim de pudor en oferir-se com a Celestina per escenificar aquest abús ideològic. Arreglarà Madi les males relacions d'Endesa amb la Generalitat a la que els socialistes van sancionar a consciència per les seves apagades i altres abusos per tots patits? M'imagino que sí. Però, la veritat, és que tan vergonyosa actitud d'aquest personatge convergent a un li fa ja... veritable fàstic.
Manuel Fernando González
Editor i Director
www.pressdigital.es
www.catalunyapress.cat
