Opinió

El PSC decidirà avui en una executiva extraordinària si ajorna el Congrés Nacional que tenia previst fer del 28 al 30 d’octubre després que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, anunciés divendres un avançament electoral. El grup Congrésdesdebaix ja ha demanat posposar la trobada dels socialistes catalans per després dels comicis espanyols. Les exconselleres Montserrat Tura i Marina Geli, que ahir van visitar l’escola d’estiu d’aquest corrent socialista, van assegurar que la decisió de retardar o no el congrés es farà “amb serenitat”, “responsabilitat” i buscant el millor per al país. Doncs en aquest sentit, la direcció del carrer Nicaragua no hauria d’oblidar dos elements importants. Els votants tenen el dret de saber quina serà la relació que el PSC escull tenir amb el PSOE abans d’exercir el seu dret a vot el 20-N. I, sobretot, en la complexa situació actual, haurien de considerar que Catalunya no pot tenir, com a mínim fins a final d’any si el congrés es posposa, el principal partit de l’oposició sense capità i navegant en la confusió. Els propers mesos el govern ha de negociar i aprovar definitivament importants temes (els pressupostos 2012, la trossejada llei Omnibus -i els temes que n’han quedat al marge: la reforma de la Corporació Catalans de Mitjans i urbanisme-, la Llei Electoral....) i per això es necessita un interlocutor ferm, recuperat del lament de les derrotes.