Ara que l'Ajuntament de Moià s'ha declarat en "fallida tècnica" després de 28 anys de mandat convergent amb un alcalde anomenat Josep Montràs, em sorprèn la tebiesa amb la que "el savi professor i Conseller" Mas Colell ha tractat l'assumpte, convidant-nos a tots a que tinguem calma i no caiguem en l'alarmisme. Una petició bastant raonable, si no fos perquè el tracte públic dispensat pel Govern Mas a l'anterior executiu Montilla, no fregués gairebé l'insult polític, precisament per l'herència rebuda. Com es pot comprovar, la hipocresia partidista s'ha tornat contra els seus mentors, soscavant greument la seva credibilitat pública.I no obstant això, un té la sensació que el de Moià no és mes que la punta de l'iceberg d'un problema molt greu que afecta als nostres municipis, que abandonats a la seva sort per l'Estat i les Comunitats Autònomes, han sumat a les seves dissorts històriques, l'enfonsament del sector del totxo que, fins fa poc, els salvava els pressupostos amb la seva imparable puixança i els permetia acords, moltes vegades dubtosos, que donaven per arreglar-ho gairebé tot. Ara, que vivim temps d'escassetat i és quan la veritable vàlua dels alcaldes es posar damunt de la taula, perquè es veuran obligats, en mes d'una ocasió, a cantar-li la canya a la Generalitat perquè compleixi amb les seves obligacions envers els seus conciutadans, als que veuen cada dia i tracten a peu de carrer com no fan, ni volen fer-ho, Consellers i diputats. Per això, en les últimes setmanes hem pogut llegir, alt i clar, les queixes d'alcaldes convergents pels plans sanitaris de Boi Ruiz, darrere de les quals s'amaga la certesa que, als nostres pobles i ciutats, s'està gestant un malestar social d'imprevisibles conseqüències. El que ara llegim en un petit, però gran país, anomenat Israel ens pot servir perfectament de comparatiu exemple.
Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es
