Opina sobre Catalunya, noticies de Catalunya i de la societat civil catalana

En èpoques de vaques magres s'ha posat de moda dir que les institucions públiques han estirat més el braç que la màniga.

El doctor Moisès Broggi (Barcelona, 1908) és directe, no tem que les seves paraules incomodin. Tampoc tem les crítiques. Acusa ERC d’haver perjudicat Catalunya pactant el PSC, lamenta els personalismes en l’independentisme i recomana a CiU que es desfaci de Duran i Lleida si vol fer avançar el país.

Estem de vacances i és per això que durant uns dies no hi haurà res nou escrit en aquest bloc.

Com a persona, ciutadà i català ja sabeu de sobres que és el que penso i el com ho raono i el que jo opino sobre les qüestions catalanes en general.

Mai he demanat que s'estigui d'acord, ni en part ni en el tot, del que jo sòl escriure sobre cada article exposat en aquest bloc, però si que demano "respecte". Com faig jo amb els contraris.

 Segons el parer del sr. Rosell, president de la patronal CEOE, sortiríem de la crisi si s’acabés amb els abusos de l’assistència mèdica, de que la gent deixés d’anar-se’n va a l’atur “perquè sí”, i que els funcionaris no fossin propietaris del seu lloc de treball.

Fa pocs dies el sr. Francisco Camps, president electe de la Comunitat Valenciana, va menysprear les concentracions dels indignats i el moviment del 15-M al·ludint que el poble a través de les urnes i no les assemblees populars el va escollir com a president.

Fa pocs dies el sr. Francisco Camps, president electe de la Comunitat Valenciana, va menysprear les concentracions dels indignats i el moviment del 15-M al·ludint que el poble a través de les urnes i no les assemblees populars el va escollir com a president.

Segons el parer del sr. Rosell, president de la patronal CEOE, sortiríem de la crisi si s’acabés amb els abusos de l’assistència mèdica, de que la gent deixés d’anar-se’n va a l’atur “perquè sí”, i que els funcionaris no fossin propietaris del seu lloc de treball.

Confesso que aquests dies, en veure la manera descarada com la classe política i els grans mitjans de comunicació han obviat sense escrúpols el passat franquista de Carlos Sentís, arran de la seva mort, he sentit vergonya del meu país.