L'aparatet s'ha convertit, com gairebé tots els productes d'Apple, en un signe extern de modernitat i ningú que es preï d'estar a l'última pot deixar de mostrar a qualsevol que se li apropa com llisca els seus dits per la pantalla màgica de l'atuell.
Té, a més, multitud d'aplicacions tremendament útils per a persones amb discapacitat i si no preguntin a aquest geni cec anomenat Jonathan Chacón, company en TECHNOSITE, que desenvolupa aplicacions per a l'invent com qui no vol la cosa.
Inconvenients, entre uns altres, el preu inassequible en la majoria dels casos pels qui no gaudeixen de prebendes i privilegis. La tecnologia està avançant a passos de gegant a favor d'els qui tenen capacitats diferents però no serveix de res si la primera barrera amb la qual es troben és el seu escàs poder adquisitiu.
Mentre, per posar algun exemple recent, el Parlament valencià paga factures de 600 euros mensuals per cada senyoria que disposa, com no, d'"Iphones" per donar i prendre per passar el ditet mentre acudeixen a les tedioses sessions; a Guadalajara, han desaparegut vint d'aquests enginys que usaven els anteriors prebostes de la Diputació i segur que si féssim una estadística de "Smartphones" usats en l'administració dels diferents àmbits de l'Estat, les xifres serien de mareig.
Prengui nota el candidat i l'aspirant i incloguin als seus programes que les associacions de discapacitats rebin la donació de tant Iphone com hi ha solt i que els pròcers l'hi paguin de la seva butxaca si senten la necessitat de passar el ditet per la pantalla més pera de la telefonia mòbil.
