L'audàcia de l’esperança per canviar Washington que va catapultar al candidat Obama al despatx Oval ha esdevingut càlcul polític poruc en la discussió per augmentar el sostre de deute. El president ha cedit en gairebé tot i ha concedit finançar l’aprimament del govern castigant partides socials i sense augmentar ni un dòlar la pressió fiscal a les rendes més altes.

La claudicació d´Obama té conseqüències potencialment devastadores. No només ha traït la promesa de canviar Washington i ha acomiadat el somni del “Yes we can”. Obama ha compromés al país per 10 anys amb unes retallades socials que lesionen les expectatives dels que tenen menys recursos i ha alimentat la idea entre els extremistes del Tea Party que la Casa Blanca cedeix quan les posicions s’enroquen.
 
Catalunya, com la resta del món, també patirà les conseqüències d´una decisió provocada pel segrest ideològic que el Tea Party han fet del partit republicà. Que Amèrica gasti menys la pròxima dècada frenarà la seva productivitat, farà apujar els tipus d’interès i reduirà la capacitat inversora del país, lesionant els interessos de les empreses estrangeres que vulguin vendre productes als Estats Units.

Per acabar-ho d’adobar l’acord per elevar el sostre de deute s´ha venut com un compromís polític. I un be negre amb potes rosses. De compromís no n'hi ha hagut, aquí guanyen els de sempre i qui pagarà el beure seran les classes socials amb menys recursos. La classe política ha quedat tota retratada, els demòcrates per tous, i els republicans per intransigents i radicals. I enmig s´ha esvaït l’audàcia de l’esperança.