SANTA COLOMA DE FARNERS – CERCLE CULTURAL

dimarts , 21/02/2012 (Valentí)

A la població de Santa Coloma es troben un bons exemples d’arquitectura modernista: Ca l’Aragó, Can Muixac, Ca l’Oller, Cal fabricant, Casa Barrera, Can Geronés (Can Riera) i la Casa Bofill (ara “la Caixa”)
Malauradament es desconeix l’autoria de la majoria d’aquests edificis llevat de la casa Bofill (Bonaventura Bassegoda) i de Ca l’Aragó (amb intervencions de Rafael Masó).
Però de tots els exemples esmentats, m’he deixat el d’aquest article, és a dir, el Cercle Cultural, un molt bon exemple d’aquest estil que podem admirar al carrer Anselm Clavé, 19 cantonada amb Sant Joan.
D’aquest edifici sí que se’n sap l’autor: va ser l’arquitecte barceloní Albert Juan i Torner (1872-1957) titulat a Barcelona l’any 1892 i amb importants obres per Barcelona, Les Franqueses (Ajuntament-escoles; escorxador) i Granollers.
El Cercle es va edificar entre els anys 1903 i 1904 i per la seva decoració l’arquitecte va comptar amb l’ajut del decorador Urgellès.
Són notables els baixos, els pinacles que coronen l’edifici, l’interior amb la seva xemeneia.
Més informació a:

http://vptmod.blogspot.com/2009/02/santa-coloma-f-cercle-cultural.html

 

El Sobirà de Santa Creu, a Osor

diumenge, 8/01/2012 (Albert Esteves)

Important masia situada a la vall de Santa Creu d’Horta. Està documentada des de l’any 1294. Segons sembla és el fruit de la unió de dos masos. Seguint a Camps i Arboix podem dir que va ser Joana Vilar de Sesgorgues, vídua de Pere Sobirà, qui va fer possible la unió, cap a l’any 1577. Al segle XVII va ser el centre d’una gran propietat rural que arribava fins a Vic.

El conjunt actual està format per diversos edificis. A la part més alta hi ha el gran casal principal, amb una destacada torre i diversos cossos construïts i reformats entre els segles XVI i XX . També hi ha una capella, consagrada el 1609, dedicada a sant Bernat de Claravall, amb l’interior decorat amb ceràmica valenciana. Més avall hi ha una altra edificació, convertida en hostal i coneguda com la Taverna del Sobirà.

Per palesar la importància del mas cal fer referència a una dita popular que fa:
Si voleu saber qui són
els més rics d’aquesta terra:
el Noguer de Seguerò,
el Sobirà de Santa Creu
i l’Espona de Saderra.

VILANOVA I LA GELTRÚ – Urbanització Ribes Roges

dissabte, 3/12/2011 (Valentí)

(Per ordre: Villa Montserrat – Villa Laguarda – Plànol Urbanització – Passeig Ribes Roges)

(Clicar al damunt per veure-les més grans)

 

L’any 1910 Anna Raventós presidenta de l’Empara de Santa Llúcia, institució benèfica per a cecs, va decidir construir una Ciutat Jardí a Vilanova i la Geltrú en terrenys cedits per la seva propietària Marcel•lina Jacas a tocar de la torre de Ribes Roges.
L’arquitecte municipal Bonaventura Pollés va realitzar la urbanització de la zona, compresa entre el passeig de Ribes Roges i els carrers de Marcel•lina Jacas, Isaac Peral, Lluís Requesens i Pere III.
Arquitectes de renom edificaren onze torres o xalets el diner de la venda dels quals aniria a parar a l’Empara de Santa Llúcia. La majoria de les torres s’edificaren seguiint el corrent modernista austríac, el de la Secessió.
D’aquest conjunt alguns xalets encara resten dempeus, però d’altres han estat derruïts o modificats.
La relació és la següent:
Xalet 1.- Villa Isabel. Ramon Freixe i Mallofré
Xalet 2.- Villa Dolores. Josep Domènech i Mansana. Derruït.
Xalet 3.- Villa del Bisbe Laguarda. Bonaventura Pollés i Vivó.
Xalet 4.- Villa Sant rafael. Josep Font i Gumà
Xalet 5.- Villa Anita. Ramon Freixe i Mallofré. Derruït.
Xalet 6.- Villa Argentina. Josep Domènech i Mansana
Xalet 7-8. Torre Doctor Ribot. Bonaventura Pollés i Vivó.
Xalet 9.- Villa Assumpció. Modest Tauler i Benítez.
Xalet 10.- Villa Teresa. Modest Tauler i Benítez.
Xalet 11.- Villa Montserrat. Josep Domènech i Mansana. Derruït.

Sant Feliu de Cadins, una joia per descobrir

diumenge, 6/11/2011 (Albert Esteves)

L’antic monestir de Sant Feliu de Cadins està situat a 1 km del poble de Cabanes d’Empordà, al costat d’un gran mas del segle XIX, del qual fa de pallissa. Està documentat des del segle XII, quan era una casa monacal femenina adscrita a l’orde del Cister. Aquesta comunitat s’hi va mantenir fins al 1492.

L’església, de final del segle XIII, és un bon exemplar de l’estil cistercenc, transició del romànic al gòtic. Té una nau reforçada amb contraforts, creuer i capçalera rectangular. La nau és coberta amb volta apuntada mentre que el creuer i l’absis ho són amb volta de creueria. La portada mostra dos arcs degradats de mig punt.

És propietat privada i no és visitable. És un monument que per les seves dimensions i pel seu interès dintre de l’arquitectura del Císter, hauria de despertar l’atenció de l’administració pública.

Elefants

dilluns, 19/09/2011 (Valentí)

Els animals han estat utilitzats com a elements decoratius en diferents èpoques i estils. Algunes vegades ho han estat com a referents simbòlics, altres per reforçar el poder del propietari, altres cops com a elements místics o màgics.
L’elefant és un dels que podem veure en alguns edificis de les nostres terres. Símbol de fortalesa el seu ús ha estat molts cops utilitzat com a mènsula que suporta balcons o altres parts de l’edifici. Tot i la sensació de pes que ens transmet , aquesta es pot mitigar si li afegim ales com en el cas de l’elefant del carrer Nou de Mataró.
La seva trompa ens pot servir de desguàs de l’aigua de la pluja tal com ens mostra el de la Catedral de Barcelona.
Us deixo alguns exemples esmentats:

Mataró, carrer Nou, 20

Tortosa, plaça Alfons XII, 7

Agramunt, església de Santa Maria

Barcelona, Catedral

El castell de Sant Iscle, a Vidreres

diumenge, 28/08/2011 (Albert Esteves)

Al municipi de Vidreres, molt a prop de la carretera de Llagostera, hi ha un castell força desconegut, tot i la seva proximitat a emplaçaments turístics tan potents com Lloret de Mar. Potser és millor així, que es mantingui preservat dels allaus de visitants que en podrien malmetre el que encara resta dempeus. Cada estiu s’hi fan excavacions que van posant al descobert parts soterrades i troballes de gran interès.

Documentat des de l’any 1194 (castrum Sancti Aciscli), està situat en un turó, prop de Can Gener, damunt la riera d’en Llobet. Integrat dins el vescomtat de Cabrera, l’any 1241 va ser cedit als templers però va retornar als Cabrera el 1310.

Sembla que va ser construït en dues fases. La més antiga (segles XII-XIII) ens ha deixat una torre de planta circular, de tres pisos, revestida de carreus que només es conserven a la part inferior, i restes de murs adossats. La segona fase constructiva (segle XIV) comprèn l’esmentat revestiment i un recinte amb murs atalussats i torres, on hi havia la porta d’entrada.

D’època romànica és també la capella dedicada a sant Iscle i santa Victòria, de la qual en resta només el basament i una part de l’absis. En aquesta capella es conservaren les relíquies dels sants màrtirs fins que van ser traslladades a Breda l’any 1263. La capella va ser reformada als segles XV i XVI.

Des de l’any 2004 s’estan realitzant campanyes d’excavació que han permès netejar l’entorn i que han posat al descobert parts de l’estructura fins ara amagades, així com sitges i objectes de ceràmica medievals.

L’accés no és difícil (s’hi pot arribar en vehicle tot terreny o fent el darrer tram a peu).

GARROTXA – Volcà Croscat

dimecres, 3/08/2011 (Valentí)

Tot i que no es tracta de patrimoni arquitectònic, si paga la pena parlar de la recuperació que es va fer fa uns anys de les grederes del volcà Croscat, situat a la carretera que va d’Olot a Santa Pau.
Després d’una forta pressió es va aconseguir que deixés de funcionar la pedrera que s’hi havia establert i recuperar el volcà com un espai natural visitable.
Es recomana de seguir el camí indicat que surt del pàrquing proper al volcà Santa Margarida, d’aquesta manera s’aconsegueix veure la magnitud del tall del volcà.
El volcà té uns 160 metres d’alçada i una base de 950 metres de diàmetre. En un principi era un de tipus estrombolià, amb activitat poc explosiva, com es pot observar en els blocs d’escòria, més tard l’activitat va ser més efusiva o explosiva en forma de bombes i de gredes (lapil·li) el qual es va anar dipositant al seu voltant tot formant el con.
El camí és força planer i la recuperació de l’entorn molt encertada i acaba amb una bona panoràmica de la muntanya, no així com en el proper Santa Margarida en el que després de la forta ascensió et trobes que no hi ha cap mirador des del que es pugui admirar el cràter, tan sols un allotjament rural que el tapa.

Castell de Fornils, mesures urgents

dilluns, 18/07/2011 (Albert Esteves)

Situat sota els cingles del Far, en un turó no gaire elevat. Està documentat des del segle XI, època a la qual pertany la torre mestra. Durant els dos segles següents s’hi afegiren la resta de dependències. Pertanyia als vescomtes de Cardona i tenia sota la seva jurisdicció les parròquies de Sant Martí i Susqueda. L’any 1310, en morir Bernat amat de Cardona, heretà el castell la seva filla Sibil·la, de la qual passà al seu fill Hug de Pallars. Dels Pallars va passar per venda als Cruïlles, l’any 1369. A partir d’aquella època va començar la seva decadència.

Enrunat i envaït per la vegetació, encara manté dempeus una bona part de la seva estructura. Sembla increïble que no hagi estat excavat i netejat. És un dels castells catalans més oblidats i descurats. Fins i tot l’any 1990 va ser espoliat per un particular que es va endur un mur sencer amb cables de ferro estirats per tractors.

El que es conserva en més bon estat és la torre d’homenatge, de planta circular i dos pisos, d’uns 8 m d’alçada i porta d’accés al primer pis. Hi té adossada una cambra rectangular, amb espitlleres, que era coberta amb volta de pedra (es veu l’arrencada de la volta), i que també deuria tenir dues plantes. A l’altre cantó hi ha restes d’altres estances i murs defensius, que assoleixen en alguns punts els 10 m.

No és fàcil arribar-hi. Es pot deixar el cotxe a la masia de Sant Pau i continuar el camí a peu (no és aconsellable seguir en cotxe, ni tan sols en tot terreny, el camí està esfondrat en alguns trams). A poc més d’un quilòmetre el camí s’eixampla una mica i cal girar a l’esquerra per un trencall que amb prou feines s’insinua i que ens abocarà en un moment al castell. S’ha de vigilar perquè no es veu des del camí i no hi ha cap indicador.

Castell de Montsoriu (La Selva)

dimecres, 29/06/2011 (Albert Esteves)

Dels pocs castells medievals que s’han conservat a Catalunya, aquest és un dels més notables i dels més grans. Està situat dalt d’un turó, a l’extrem més oriental del massís del Montseny, just al límit dels termes d’Arbúcies i de Sant Feliu de Buixalleu, en un indret on hi va haver un primitiu assentament ibèric.

La primera documentació que n’esmenta el nom és de l’any 1002 (Monte Suriz) i un altre document de 1011 fa referència a un membre de la casa vescomtal de Girona, Amat de Montsoriu (Amati Monti Soricensis). El castell pròpiament dit no el trobem citat fins l’any 1053. Durant el segle XII els vescomtes de Girona canviaren el seu nom pel de Cabrera i va ser aquesta poderosa nissaga la que va senyorejar el castell al llarg de segles, la cura del qual era cedida als castlans, cognominats Montsoriu. La decadència va arribar amb la Guerra Civil del segle XV i, encara més, quan va passar per matrimoni als Enríquez, de Castella. A partir de mitjan segle XVI va passar a mans dels Montcada, que mai hi residiren, i després als seus successors, els Medinaceli (segle XVIII).

El conjunt arquitectònic, alçat en diverses etapes, consta del castell, al cim, i dos recintes emmurallats a sota. El castell està presidit per una airosa torre mestra, situada a l’extrem d’un recinte allargat, a l’altre extrem del qual hi ha una altra torre més petita. Hi ha restes d’una capella preromànica i d’una altra de romànica, que estava dedicada a sant Pere. El castell va ser ampliat i transformat en entre els anys 1200 i 1250, quan va esdevenir casal i residència dels Cabrera. D’aquella època és una sala amb arcs ogivals coneguda com la sala gòtica. Però la seva transformació en palau no es produeix fins la primera meitat del segle XIV, amb la construcció de diverses sales amb un caràcter més senyorial, així com una nova capella. També es va transformar el pati d’armes per recollir-ne les aigües pluvials que s’emmagatzemaven en un dipòsit, el qual s’ha conservat força bé.

El castell, ara propietat del Consell Comarcal de la Selva, ha estat restaurat recentment i des de 2011 es pot visitar els caps de setmana. Per fer-ho cal adquirir les entrades al Museu d’Arbúcies o bé a través de la web oficial del castell. Totes les visites són guiades. Per arribar al castell cal fer una pujada a peu, fàcil, d’una mitja hora.

SANT JOAN DESPÍ – can Po Cardona

dimecres, 22/06/2011 (Valentí)

L’arquitecte barceloní Juli Maria Fossas (1868-1946) progressivament va anar deixant un modernisme molt treballat  per arribar al noucentisme tot passant  per una sèrie de cases barates del Foment de la Propietat que es troben entre ambdues tendències estilístiques.

A Sant Joan Despí va realitzar dos projectes per a Miquel Cardona: la seva casa del carrer Ribes, el 1925, i la reforma de la masia coneguda com Can Po-Cardona, el 1927, al Camí del Mig.

La reforma de la masia consistia en la construcció d’una torre, l’afegit d’un cos lateral i una reforma interior i, en el seu disseny, va ser coherent en l’origen barroc de la mateixa.

La façana és recoberta per tota una sèrie d’esgrafiats, obra de Gabriel Caldés, també d’inspiració barroca. Tracten de diferents temàtiques: les quatre estacions, representacions de personatges públics catalans (Francesc Cambó,  Àngel Guimerà, Mossèn Cinto Verdaguer), efígies de músics (Granados, Chopin, Wagner, Beethoven), instruments musicals, escenes de cacera, cistells de flors, garlandes, pageses, etc.

Quan es visita Sant Joan Despí per contemplar l’obra de Jujol, és recomanable allunyar-se una mica del centre per poder veure també aquesta masia.

http://vptmod.blogspot.com/2011/04/badalona-cases-foment-de-la-propietat.html

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=200