Els boscos de Montserrat s'han regenerat amb una elevada densitat de pi blanc. Foto: ACN.

25 anys després dels incendis de Montserrat, que van cremar més de 5.000 hectàrees, les Associacions de Defensa Forestal (ADF) denuncien que el bosc que envolta la muntanya s'ha convertit en un "polvorí". El president de les ADF del Bages, Josep Rius, ha explicat a l'ACN que els boscos s'han regenerat amb una elevada densitat de pi blanc i ha assegurat que "hem fracassat en la seva gestió. S'han fet coses, però són insuficients. Amb unes condicions adverses, Montserrat tornaria a cremar-se sense poder fer gran cosa", ha explicat. Els focs del 86 van trasbalsar l'opinió pública del país i, arrel d'això, Montserrat va ser declarada Parc Natural i van començar a néixer les primeres ADF de Catalunya.

L'any 1986, quatre incendis seguits van cremar més de 5.000 hectàrees de la muntanya de Montserrat. Els fets van trasbalsar l'opinió pública del país i els focs van suposar un abans i un després en la història dels incendis de Catalunya.

El llavors cap de guàrdia de la Sala Central de Bombers, Josep Arola, ha explicat a l'ACN que els incendis de Montserrat van tenir "una transcendència mítica per la simbologia de la muntanya i perquè arrel dels incendis del 86, ens varem adonar que la intensitat dels focs havia canviat". "Abans els pagesos anaven a apagar focs amb les seves eines, però després del 86 les flames van arribar a alçades de fins a 40 metres", ha afegit.

L'incendi en primera persona

La comunitat de monjos que viu al Monestir de Montserrat i que van presenciar en primera persona l'incendi encara manté ben viu aquell episodi. És el cas de Ramon Oranias, que ha expressat que es tracta "d'una experiència que no te la treus de sobre". Oranias explica que per arribar a Montserrat només hi havia una entrada i van decidir desallotjar els escolans, els turistes i també els monjos que estaven malalts i els ancians per deixar via lliure als camions de Bombers.

Tanmateix, Oranias recorda que Montserrat "no es va aturar en cap moment" perquè un grup de monjos va decidir quedar-se a l'església i "resar els laudes i els vespres cada dia com si no passés res". A més, els monjos més joves van ajudar en les tasques d'extinció d'incendi indicant als bombers per quins camins podien accedir a la muntanya. Pel monjo, l'incendi de Montserrat va quedar gravat en la ment de tots els catalans per la "representativitat que té la muntanya i pel fet que es tracta d'un símbol estimat per tots els catalans".

En aquest sentit també s'expressa l'exalcalde del Bruc (Anoia), Francesc Elías, qui ha destacat que mediaticament tothom el recorda com l'incendi de Montserrat però "els entorns de la muntanya també es van veure molt afectats". Elías ha explicat que al Bruc es va cremar un 60% del terme municipal "tot i que no hi va haver cap desgràcia personal". Recordant aquell episodi, Elías expressa que sentia "impotència" perquè els mitjans de què disposaven "eren poquets" i "malgrat posar-hi tota la voluntat, a nivell d'apagar l'incendi podies fer poca cosa".

L'alcalde de Collbató (Baix Llobregat) l'any 1986, Andreu José, recorda que ell i uns quants homes del municipi van ajudar a tallar el foc, mentre que les dones es van dedicar a preparar entrepans i begudes pels bombers i voluntaris. "Al poble ho vam viure de ple", assegura. Entre els records més tristos, José recorda la imatge dels boscos cremats l'endemà dels incendis i les principals pàgines dels diaris que titulaven 'Catalunya se'ns crema'.

L'evolució cap a un polvorí

Després dels incendis de 1986 la regeneració de la Muntanya de Montserrat ha anat evolucionant cap a una massa amb elevada densitat de pi blanc, especialment a les zones de solell. Segons Josep Rius, "s'hauria d'haver seleccionat i millorat la massa reduint-ne la densitat i generant franges de protecció prop dels vials de més utilització". Rius assegura que "aquesta feina no s'ha fet". "Hem fracassat, els boscos de fa 25 anys eren molt més sostenibles que els d'ara", ha afegit.

D'altra banda, el cap de la regió d'emergències centre, Jordi Vila, ha explicat que el bosc regenerat va més ràpid a cremar-se i, en el cas de Montserrat, s'hi suma que la muntanya té una forta verticalitat. "La continuïtat combustible és la que dóna molta feina, si tens un bosc net per sota tot és més fàcil i el podem arribar a extingir, però si un bosc és brut amb matorrals i matolls quasi enganxats, la facilitat de propagació és molt més elevada", ha assegurat.

Josep Rius recorda que "per protegir Montserrat també s'han de preservar els boscos que l'envolten". Ho demostra el fet que el pitjor incendi del 86 va començar el 18 d'agost a Castellfollit del Boix (Bages), situat a uns 20 quilometres en línia recta del Monestir de Montserrat.

Prevenir abans que actuar

El Patronat de la Muntanya de Montserrat és l'organisme rector i gestor del Parc Natural i s'encarrega de les funcions forestals, urbanístiques, culturals i turístiques. L'àmbit d'actuació del Patronat no inclou la gestió forestal dels entorns de la muntanya. El seu gerent, Xavier Aparicio, ha assegurat que el Patronat dedica un 9% del seu pressupost a la gestió forestal del Parc Natural. Segons Aparicio, això equival a uns 60 o 70.000 euros anuals, una quantitat que considera "insuficient" per fer front a la possibilitat d'un nou incendi a Montserrat.

Aparicio ha explicat que des de l'any 1986 s'han dut a terme tot un conjunt d'actuacions que tenen la finalitat d'evitar un nou episodi d'incendis. Entre les feines que s'han fet, s'han dut a terme aclarides forestals i franges de baixa combustibilitat al voltant de les carreteres. També s'han fet basses d'aigua, s'han habilitat dos punts de guaita i s'han dut a terme tasques de manteniment i senyalització dels camins més freqüentats.

A banda, des del 2006, s'ha iniciat un sistema de pastura en dues zones de la muntanya per mantenir zones agràries i reduir la càrrega de biomassa davant d'un incendi eventual.

El naixement de les ADF

Després dels episodis d'incendis del 1986 es van fundar les primeres Associacions de Defensa Forestal. El president de les ADF del Bages, una de les pioneres, Josep Rius, ha explicat que els incendis de Montserrat "van servir per adonar-nos que havíem de fer alguna cosa perquè cada cop tindríem més boscos i més perill d'incendis".

Segons Rius, les ADF significa "involucrar la societat civil en una qüestió tan important com els incendis". De fet, aquest any més de 700 persones s'han format com a voluntaris només a la comarca del Bages.

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat

Una altra de les conseqüències dels incendis va ser la proclamació del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat l'any 1987. L'objectiu, segons explica el gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat, és protegir la muntanya i compatibilitzar els seus valors naturals, culturals i històrics amb la vida diària dels seus habitants, la difusió i recerca del seu patrimoni.

L'alcalde del Bruc l'any 1986, Francesc Elías, creu que els incendis de Montserrat van servir perquè "d'una vegada per totes la gent es sensibilitzés i s'arribés a la conclusió que Montserrat havia de tenir una protecció molt més efectiva". Tot i això, Elías considera que la figura de Parc Natural és "insuficient" perquè, segons ell, és la figura més "dèbil" dins la classificació d'espais protegits.

El departament de Medi Ambient classifica els espais protegits en quatre categories de més a menys protecció: parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves naturals i parcs naturals.

Segons el gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat, Xavier Aparicio, les mesures de protecció ajuden a preservar l'espai, però el fet de ser Parc Natural no garanteix que es pugui repetir un episodi com el del 86.