Aquest dissabte ha fet 75 anys de l’assassinat de Josep Suñol i Garriga. El va afusellar una avançada de l’Exèrcit franquista al front de Guadarrama. Era diputat a les Corts de la República per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i president del FC Barcelona. Amb la Fundació Esport i Ciutadania, el lema de vida de Suñol, hem anat a retre-li homenatge. Ha estat un acte senzill i íntim. Hem dipositat un ram de roses blanques i vermelles al marbre que hi ha erigit des de l’any 1996 prop del lloc on es creu que va ser mort i enterrat juntament amb el periodista i diputat d’ERC, Pere Ventura i Virgili, i el soldat i el xofer que acompanyaven Suñol.

Érem nou persones. Per part de la Fundació Esport i Ciutadania, el seu president Mario Romeo, el secretari Antoni Batista i la coordinadora Carmen Rovira. Com a representant d’ERC, però sense representar-la, l’exconseller en cap de la Generalitat Josep Bargalló. També ha vingut l’esposa de Bargalló i el fill de Romeo. I el periodista del diari Ara, Joan Carles Moreno, i la periodista de la revista Sapiens, Sònia Casas. Fa un any i mig, aquesta revista i el FC Barcelona van buscar les restes de Suñol infructuosament. Jo hi he assistit com a autor del llibre publicat fa un mes per Pagès Editors Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya.

El marbre en memòria de Suñol és senzill i està despullat de qualsevol atribut. Només hi ha el nom: Josep Suñol i Garriga. La data de naixement: 21 de juliol de 1898. I la data de la seva mort: 6 d’agost de 1936. No hi ha cap referència a la seva condició de diputat republicà, ni de catalanista; tampoc no hi ha res que l’identifiqui com a barcelonista. És enmig d’un bosc de pins, uns quants quilòmetres per sota del lloc on, segons tots els indicis, va ser afusellat, en el quilòmetre 52 de l’antiga carretera de Madrid a La Corunya. El nom de Josep, l’únic signe de catalanitat, estava esborrat amb pintura negra. L’hem netejat, mínimament.

El president del FC Barcelona, Sandro Rosell, ha fet una declaració institucional en record de Josep Suñol i, amb excepcions, la premsa catalana s’ha sumat a l’aniversari també.

Suñol va ser una personalitat molt complexa. Va ser més fàcil oblidar-lo que no pas és ara reivindicar-lo. Burgès d’esquerres, republicà i catalanista de paraula i obra. Periodista i, alhora, empresari periodístic. President de l’Automòbil Club de Catalunya, de la Federació Catalana de Futbol i del FC Barcelona. Promotor cultural i mecenes social. Hauria hagut de ser de tothom i ha acabat per no ser de ningú. De Catalunya és.

I, encabat, no he pogut evitar de pensar que aquest país és una esquela en el diari de les esqueles.