Hem passat un cap de setmana ple de pànics amb l'ocurrència de S&P de baixar-li la qualificació a USA i se'ns va dir que avui podia ser un dilluns negre com la consciència del maleït sàtrapa de Síria. El món està endeutat fins a les celles amb no se sap molt bé qui posat que ningú dóna la cara emparat en això tan gasós que anomenen "els mercats".
I mentre s'anuncien més retallades, demandes de la senyora Salgado a les empreses perquè avancin la pasta dels impostos, baixada de les prestacions sanitàries a Catalunya i tancament de farmàcies a Castella-la Manxa, hi ha una punta d'irresponsables que capitanejan els clubs de futbol que segueixen pagant quantitats astronòmiques per les cames de jugadors exòtics.
Ignorant com sóc de qüestions monetàries doncs els meus comptes es redueixen a assegurar els pagaments més peremptoris, no aconsegueixo a explicar-me d'on surt la pasta que serveix als caps del que va ser noble esport de la pilota i que ara s'ha convertit en un niu de milionaris en calçons que ens passen pel morro els seus "ferraris", les seves modelones i les seves mansions i que, al menor esforç, sofreixen contractures i pubalgias vàries.
Afegeixin a aquest desconcert que alguns clubs reben portentoses quantitats d'ajuntaments i comunitats autònomes que ara dirigeixen la seva mirada a l'Estat al crit del "dóna'm argo" i el quadre resultarà incomprensible per a la majoria d'aquesta societat mendicant que s'està forjant.
