No és precisament el futbol el millor escenari per veure com el món avança sota un criteri d’igualtat i responsabilitat. Tot i així, i en aquests mesos d’estiu on es parla de xifres astronòmiques per assolir els somiats fitxatges, hem conegut un cas, el del jugador de l’Sporting, Javi Poves, que rescindeix el seu contracte i penja les botes amb 24 anys fastiguejat d'un esport que creu envilit pels diners.

Així ho relatava ahir el diari EL PAIS en un reportatge de Mario Díaz, retratant les conviccions d’aquest singular defensa central. I és que Poves podria seguir guanyant-se la vida al futbol i amb millors ingressos que la majoria de la gent de la seva edat, 24 anys, però la passada setmana va decidir harmonitzar els seus ideals i la seva vida. Poves, que va jugar dues temporades a Segona Divisió B amb el filial de l'Sporting de Gijón i va debutar a Primera en l'última jornada de la passada Lliga, va resoldre les seves contradiccions de manera dràstica: "De què em serveix guanyar 1.000 euros en comptes de 800 si sé que s'obtenen amb el sofriment de molta gent?". Ho diu un jugador que, entre d'altres coses, no va voler cobrar per transferència bancària i va rebutjar un cotxe regalat.

Solia llegir en les concentracions 'El capital', de Marx
Els companys d'equip es sorprenien en veure com el defensa central s'entretenia en els viatges i les concentracions amb llibres com El capital, de Karl Marx, o La meva lluita, d'Adolf Hitler. A les oficines del club també es van sorprendre quan va demanar que anul.lessin l'ingrés de la nòmina per transferència bancària perquè no s'especulés amb els seus diners o quan va tornar les claus del cotxe que una firma comercial lliurava als futbolistes del primer equip perquè amb el seu , un Smart, en tenia prou.

Unes declaracions de Javier Poves Gómez (Madrid, 28 de setembre de 1986) al diari Diari de Girona el juny passat, en plena efervescència del Moviment 15-M, anticipaven la seva prematura retirada del futbol professional. Res tenia a veure amb el seu ostracisme, traduït en els únics 10 minuts que Manuel Preciado li va concedir en el partit final de la temporada anterior, intranscendent, a Alacant. Li quedava un any de contracte, però ja llavors pressentia l'adéu: "Quan era petit, jugava per amor a l'esport, però com més coneixes el futbol més t'adones que tot és diners, que està podrit, i se't treu una mica la il•lusió ".

A diferència dels indignats que van prendre els carrers i places la passada primavera, Poves no creu en la via pacífica per enfrontar-se al sistema. "El problema és que o ets de dretes o ets d'esquerres. Jo no sóc de res. Sóc antitot això". De fet, quan se li va preguntar pel moviment del 15-M, ho va explicar molt gràficament al portal lainformacion.com, en què va anunciar la seva retirada: "En comptes de tant 15-M i tanta hòstia, el que cal fer és anar als bancs i cremar-los, tallar caps. La sort d'aquesta part del món és la desgràcia de la resta ".