Aquest estiu estic una mica com Zapatero: Lost. De fet, ell tampoc és que hagi donat mai massa senyals de saber cap on volia anar. Més aviat són els altres els que l’han anat arrossegant.

En el meu cas estic Lost, perquè un bon amic, m’ha passat les més de 1.000 hores de vídeo d’aquesta sèrie que m’està donant un altre perfil de l’arena de la platja, que el que sempre m’havien regalat belgues, franceses, alemanyes i holandeses, que eren les turistes de la meva joventut a La Pineda, a la Costa Daurada. Una sensació d’illa més propera a la del tresor i a la pirateria que les ha envoltat. I encara com de decorat del concurs kitsch Supervivientes.

Zapatero aviat tindrà temps. Tot el del món per revisar Lost, DVD i analitzar sèries i jugades. El cas és que tant de dir que és potestat del president del Govern central de determinar quan són les eleccions. Molt de dir que se’ls respecta, i només ha calgut que hagi donat una data com perquè comenci el sarau de dir que les generals són massa tard. Que el 20 de novembre és massa lluny. De fet vist com peta tot, ja sigui a la Gran Bretanya, a Israel, i als mercats del planeta, tot és veu tardà. Tant pels que tenen la victòria a tocar, com pels que volen ser claus, com pels que volen salvar els mobles, com pels que tenen congressos pengim, penjam, i han d’acabar de decidir amb quin cap de cartell volen ser al Congrés dels Diputats. Quin cacau. Tot sembla tard.

Abans del 20-N, si és que es manté la data, i amb els temps que corren no hi ha res segur, Espanya viurà un altra 20 sonat: el de la JMJ, Jornada Mundial de la Joventut. Dic 20, i de fet la Jornada comença la setmana vinent. L’endemà de la Mare de Deu d’agost, el dia 16. A punt també per saber què ha fet el Barça, en els seus dos primers enfrontaments amb el Madrid, a la Supercopa. La visita del Papa a Madrid serà sonada. No tant com la de València, allà ho va ser per motius col·laterals, per tot l’escàndol de corrupció econòmica i política, però segur que més que la de Barcelona.

És una mica com unes eleccions generals, i unes d’autonòmiques. I sinó ja ho veurem. De fet ja es veu en els preparatius, que ara encara pujaran d’intensitat. Si quan el Papa Benet XVI va ser a Barcelona, a la Sagrada Família, ja hi havia eleccions catalanes pel mig, ara n’hi haurà d’espanyoles. Sí que queda molt lluny, massa tard, segons que diuen. Però ja veurem com l’estratègia d’uns i altres, incidirà també en aquesta visita. Els uns buscant la unció per la victòria, els altres buscant diplomàcia i distanciament crític. Tots fent un joc de la religiositat.

Diuen les enquestes de valors, que aquesta és una societat on no queden institucions, fora de la família. Ni partits, ni església oficial, però sí que hi ha creients en la política, i creients en Déu. Hi ha religiositat, però ha canviat la manera de viure-la.  Tret que ara des de Madrid, també s’aprofiti la visita del Papa per donar lliçons de com es fan aquestes coses. Potser el que domina en mig de tot el panorama és que a més d’anar tard, estem perduts.