Quan el deute arribi a una situació de fallida total, les farmàcies ens cobraran els medicaments que ens recepti el metge del segur. Nosaltres seguirem pagant els nostres impostos directes i indirectes, que són una legió i els qui ens governen en les comunitats autònomes, que són els que per transferències rebudes haurien de pagar la factura, diran que la despesa no la poden suportar i que cal posar diners de la butxaca individual. I dic jo, ¿per què no paguem bitllo-bitllo les nostres medicines i quan cal pagar l'IRPF l'hi descomptem a la Hisenda pública en el nostre rebut anual? Seria una manera d'evitar que els qui no saben gestionar el públic, deixessin que una part del seu treball se'l féssim els que els votem, que de números domèstics si que entenem més que ells. I si, a més, algú obligués per llei als laboratoris a reduir els seus beneficis a un marge standard, segurament el cost farmacèutic disminuiria considerablement. I com aquesta pelegrina idea que els proposo hi ha altres mil més, que molts, amb tota seguretat, ja han posat damunt de la taula de "llumeneres" com Boi Ruiz i que, probablement, ja han anat a parar directament al cub de les escombraries. La veritat és que estem davant un problema molt seriós al que, o se li posa remei d'una forma intel·ligent i raonable, o en cas contrari ens anem a haver de guarir la psoriasi, per posar un cridaner exemple, amb infusions de camamilla, però de la silvestre, que recollirem gratis en els vessants del Tibidabo o en els tests de les nostres cases. I ja veurem si arriba per a tots.
Manuel Fernando González
Editor i Director
www.pressdigital.es
www.catalunyapress.cat
