Segons ha assegurat un dels portaveus de DRY a Europa Press, Carlos Paredes, el paper que té previst desenvolupar el 15-M de cara als comicis és el de "vigilar" als candidats i als partits polítics, ja que la creació d'un partit acabaria, al seu semblar, amb l'estructura horitzontal característica del model assembleari utilitzat pel moviment des dels seus inicis.
"El 15-M és un moviment molt incòmode perquè assenyala totes les misèries, que són moltes, i totes les contradiccions del sistema" ha assenyalat, al mateix temps que ha insistit que van a estar "molt pendents del que diguin els diferents candidats" i tenen pensat "assenyalar tots els errors i punts contradictoris" dels diferents programes electorals.
Així mateix, Paredes ha assegurat que ja s'ha obert "un amplíssim debat" en el si de les diferents faccions que conformen el 15-M, entre les quals es troba la plataforma a la qual representa, sobre les accions a dur a terme amb motiu dels comicis, encara que "encara no hi ha cap decisió presa".
"Conscienciar a la societat"
El que en el seu moment va començar, recorda Paredes, com una manifestació s'ha convertit en un moviment "que ha traspassat fronteres" i el màxim assoliment de les quals "indiscutible" ha estat "conscienciar a la societat".
"Anava a ser una manifestació i s'ha convertit en un moviment que no solament ha abastat a tot el territori espanyol sinó que s'està convertint a poc a poc en una protesta global", ha assenyalat, per afegir que l'abast internacional de la coneguda ja en l'exterior i a les xarxes socials com '#spanishrevolution' és també un dels seus principals èxits.
En aquest sentit, el portaveu de la plataforma ciutadana ha destacat que el moviment ha aconseguit, tant a Espanya com fora, que "la societat d'un cop en la taules i digui: fins a aquí". "Ha aconseguit obrir el debat polític al carrer, que no només es discuteixi de futbol i aconseguir que la gent parli a les places del que realment importa", ha defensat.
Encara que Paredes no ha volgut fer "autocrítica" de l'evolució del moviment perquè, al seu parer, no és als 'indignats' "a els qui els correspon" dur a terme aquesta tasca sinó als polítics, sí ha reconegut que "sempre hi ha aspectes en els quals es pot actuar millor". Ha puntualitzat, no obstant això, que "els aspectes en els quals pot millorar el moviment comparats amb els quals poden millorar aquells que porten la batuta són tan nimis que demanar-li autocrítica al moviment està fora de lloc".
Reacció, no acció
D'aquesta forma, Paredes no ha volgut pronunciar-se sobre la falta de propostes concretes que se'ls atribueix, si bé ha explicat que el 15-M és un moviment no d'acció sinó "de reacció" i que per tant, no és el seu objectiu principal elaborar peticions concretes sinó entrar a formar part del debat polític i vigilar i reaccionar "davant les mesures d'aquells que té realment l'obligació d'actuar".
El fet que els 'indignats' decidissin acampar a la Porta del Sol per fer més visibles les demandes que havien reclamat als carrers el 15 de maig amb prou feines una setmana abans de les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig va fer que aviat entressin a formar part d'aquest debat polític, convertint-se en el principal focus d'atenció durant els últims dies de campanya electoral.
Una vegada celebrats els comicis, els acampats a la plaça madrilenya van decidir no aixecar el campament fins a no haver reorientat el moviment cap a les assemblees dels barris, comunitats i províncies i estructurat el seu funcionament a través de les comissions i grups de treball.
Va ser finalment el 12 de juny quan van abandonar la plaça en haver aconseguit el consens necessari després de successives assemblees frustrades pel desencontre dels participants, si ben no va ser fins al passat 2 d'agost quan el quilòmetre zero va quedar totalment buidat, després que la Policia Nacional desallotgés als últims indignats que s'havien negat a respectar la decisió consensuada per la resta i retirés el punt d'informació que el moviment havia establert a la plaça.
78 dies a Sol
Durant aquests 78 dies, els 'indignats' han protagonitzat dues grans manifestacions a la capital, recolzades per moltes altres ciutats d'Espanya, la primera contra el Pacte de l'Euro el 19 de juny i la segona el 24 de juny per donar la benvinguda als més de 500 caminantes 'indignats' protagonistes de les marxes que van recórrer durant aproximadament un mes la península camí de Madrid.
"El Pacte de l'Euro va ser conegut entre la població gràcies al moviment, així com el concepte de la cosina de risc i com s'especula amb ella. Els aspectes econòmics ara preocupen seriosament a la població", ha afirmat Paredes.
La propera gran cita 'indignada' tindrà lloc el 15 d'octubre, dia pel qual Democràcia Real Ja ha convocat una gran manifestació a nivell internacional, i que estarà precedida per l'arribada, uns dies abans, de la 'Marxa Brussel·les' a la capital belga mitjançant la qual els 'indignats volen fer visible davant els parlamentaris comunitaris les queixes del 15-M.
