Ens trobàvem a les 9 al Pont de Vilomara, la Rosa Planell Grau, el Miquel Pujol Mur, el Joan Escoda Prats i l'Antonio Mora. Teníem el compromís d'ensenyar als nostres xerpes de la Catalunya interior els testimonis en pedra del passat vitivinícola d'aquesta terra.

Anàvem pel terme de Navàs, un xic desencisats, davant la més que minsa informació que la pàgina web de l’ajuntament aporta en relació a Santa Maria de les Esglésies: "Del segle XI ens ha arribat només el creuer nord amb decoració llombarda; la resta és del segle XVI".

Anàvem pel gran altiplà de Serraïma que a llevant del terme de Sallent, entre el riu de Cornet i la Riera Gavarresa i solcat profundament pels torrents que davallen cap al Llobregat, està coronat pel Montcogul -el cim més alt del terme de Sallent i del sector central del Bages- que presideix l'espaiós conjunt.

Anàvem l'Antoni Ibáñez Olivares i l'Antonio Mora Vergés pels límits de la comarca del Bages, dins del vastíssim terme de Castellfollit de Boix.

Pujàvem el Joan Escoda Prats i l'Antonio Mora Vergés, els escassos 150 metres que separen la Necròpoli dita de Pertegàs de les runes del mas que els hi dona nom.

Exedra de Castellgalí vist per darrera. Foto: Antonio Mora Vergés
Entre les acaballes del segle III d.c i el començament del segle IV, l'activitat econòmica, relacionada aleshores bàsicament amb l'agricultura va viure un ressorgiment a la zona de Castellgalí situada al costat mar del Llobregat, que avui coneixement com Boades.

Dolmen de la Creu Espelta. Foto: Antonio Mora Vergés
Anàvem el Joan Escoda Prats i l'Antonio Mora Vergés per la serra de Torribalta als límits del Bages, en aquesta ocasió ho feixem a la recerca del dolmen de la Creu Espelta, o per dir-ho de forma més precisa, de les seves restes.

Sant Vicenç de Castellbell. Foto: Antonio Mora Vergés
En diuen els de Castellbell i el Vilar, l'ermita, malgrat que té manifestament les proporcions d'un temple parroquial. Li teníem ganes els del coneixercatalunya, que l'hem vista moltes vegades des de l'autopista, en el nostre anar i venir. 

Vista de Mas Gomis. Foto: Antonio Mora Vergés
Hi havia passat pel costat en moltes ocasions, ja fos per la C-25 en la que ens quedava la casa a la dreta, ja fos prop del trencall des de la carretera a Sant Joan d'Oló, a uns 100 metre del pont des de la carretera B- 431, en que la teníem al costat esquerre.

Vista superior del Pont de Buida-sacs. Foto: Antonio Mora Vergés
No trobava –contra la infundada creença popular que a Internet s'hi troba informació de tot- cap dada d'interès en relació a aquest pont que s'anomena també Pont de Buida-sacs ni del molí proper, avui en estat de gran ruïna.

Les tines de les Bledes. Foto: Josep Maria Salas
El Josep Maria Salas Puig feia una llarguíssima selecció d'imatges de les que únicament -per qüestions tècniques– en trio 4.

Vista exterior del Castell de Castellar. Foto: Antonio Mora Vergés
Havíem quedat a Mura a les 9,00 del mati. Quan tombava per Coll de Lligabosses el termòmetre marcava 0 graus, plovisquejava i donada la desatenció de les vies rurals, reduïa la velocitat i extremava alhora l'atenció en la conducció.

Façana de la casa de les Cots Foto: Antonio Mora Vergés
Anàvem el Joan Escoda Prats i l'Antonio Mora Vergés per les terres de Castellnou de Bages, a l'extrem superior del terme i, dintre la demarcació del castell d'Argençola.

Sant Feliuet de Terrassola des de fora. Foto: Antonio Mora Vergés
"La ocasió fa la lladre!", em venia al cap aquesta exclamació quan repassant arxius fotogràfics, trobava imatges d'una visita a Sant Feliuet de Terrassola, amb la Mari, el Joan, l'Arianna, i la Maria Jesús.

Riera de Talamanca Foto: Tomàs Irigaray
El dissabte 16 de febrer de 2008, teníem un objectiu bonic: fer el recorregut des del Molí del Menut, fins a Sant Esteve de Vila Rasa, el tram darrer de la riera de Talamanca. La logística de la sortida demanava dos vehicles; havíem de deixar-ne un prop de Sant Esteve de Vila-Rasa per tornar fins a Talamanca amb l'altre, i des d'allà donar inici a la sortida. Una mica d'informació en relació a aquest curs d'aigua no estarà de mes.

Sant Jordi de Lloberes. Tomàs Irigaray
Anàvem el Tomàs Irigaray Lopez i l'Antonio Mora Vergés als límits de la comarca del Bages amb el Berguedà; a les terres del Lluçanès que reivindiquen ara un reconeixement territorial propi.

Imatge del Pont Vell de Manresa. Antonio Mora Vergés
Havíem recollit imatges i històries d'alguns dels ponts de Llobregat aigües avall de Manresa. Ens mancava "el pont de Manresa", l'anomenat Pont Vell. De ben segur que ha tingut altres noms d'ençà de la seva construcció, i si algú els saps li agrairia aquesta informació.

Mas sobre el turó Casassaies. Fliu Añaños
El nom se'm va ocórrer en ocasió d'una excursió per les Valls del Montcau sota el guiatge del Joan Moliner i Manau; aquesta zona a cavall de l'Alt Vallès i Bages pertany clarament al que tècnicament es coneix com el "cinquè món".

La Vall, al terme de Mura. Antonio Mora Vergés
Les primeres dades documentals que fan referència a la Vall són de l'any 1238.

Sant Pere de Vallhonesta. Antonio Mora Vergés
Sortíem del Vallès Occidental a les 8:00, el dia s'aixecava amb aspecte rúfol, anàvem el Joan Moliner i Manau i l'Antonio Mora Vergés. Cal fer esment –per aquells que desconeixen aquest fet cabdal - que el Joan Moliner és l'ermità de Sant Jaume de Vallhonesta i l'hostaler d'aquella casa que havia merescut el sobrenom d'Hostal de la Glòria i en aquesta doble condició forma part de les llegendes d'aquell boci de món.

Santa Coloma Sasserra. Feliu Añaños
Anàvem el Antoni Uriz, el Santiago Moya i l'Antoni Ibáñez en el vehicle 1, i el Feliu Añaños i l'Antonio Mora en el vehicle 2; havíem sortit del Vallès Occidental a les 7,00 i deixàvem el vehicle 1 prop de Santa Coloma Sasserra abans de les 8,00; pujàvem tots en el vehicle 2 que feia via fins a Sant Cugat de Gavadons.

Arribada a Sant Feliu de Rodors. Feliu Añaños
Cercàvem informació d'aquesta antiga parròquia del municipi de Moià localitzada al nord-oest del terme. Està centrada per l'església de Sant Feliu, al peu del turó on s'aixecaven les ruïnes del castell de Rodors (779 m alt), a la capçalera de la riera de Malrubí. Ens expliquen que pels volts de l'any 1960 fou venut i les seves pedres aprofitades per a noves construccions.

La masia de les Tàpies. Feliu Añaños
Les pluges d'aquest singular maig, havien fet concebre l'esperança al Feliu Añaños i Masllovet de poder veure en tot el seu esplendor el salt de la font de les Tàpies. El lloc de llegendària fama rep el nom, com la excepcional roureda que creuarem, de la propera Masia, que situada en un encreuament de l'antic camí ral de Barcelona a Vic, exercí com a Hostal.

Interior de Sant Valentí. Antonio Mora Vergés
Superàvem Rajadell, i a les vistes del Castell de Castellar -curiós sobretot per nosaltres, la Maria Jesús Lorente Ruiz i l'Antonio Mora Vergés, que residim a Castellar del Vallès- entravem dins del terme d'Aguilar de Segarra. Allò de Aguilar de Boixadors, com s'explica més avall, sortosament no va reeixir.

Tines de la Balma Roja. Antonio Mora
El trajecte des de Sabadell el fèiem en aquesta ocasió per l'autopista Barcelona - Manresa, que deixàvem a la sortida del Pont de Vilomara. Un cop allà, al principi de la carretera que porta fins a Rocafort, passada la rotonda, agafàvem el primer carrer a la dreta, i convertit ja en pista de terra, continuàvem tot seguint el curs de la riera just fins a la Casa Nova (val a dir, que més enllà del nom, aquesta finca presenta un aspecte de total ruïna i abandó).

Sant Esteve de Marganell. Feliu Añaños
Seguíem recollint les imatges del que m'agrada definir com eremitori de Montserrat; capelles o ermites situades sempre de forma que fos perfectament visible, la orografia peculiaríssima de la nostra muntanya Santa.

Sant Jaume de Marganell. Antonio Mora Vergés
Anàvem el Feliu Añaños i Masllovet, el Tomàs Irigaray Lopez i l'Antonio Mora Vergés, a les terres del Bages properes a la serralada Montserratina; en aquest indret, accessible i proper, es possible gaudir de la contemplació de llocs tan meravellosos com la capella rural coneguda com Sant Jaume de Marganell, tot i trobar-se actualment dins el terme municipal de Castellbell i El Vilar

Casa peiral que fou de Pere Casaldàliga. Antonio Mora Vergés
Anàvem a Balsareny, quan al topònim trobem: Etimologia: Del llatí vulgar balteu, derivat del pre-indoeuropeu bassa "clot poc profund on es recullen les aigües"; del llatí vulgar areneny, derivat del llatí clàssic arena "sorra". Balç del terreny, balteum areneum.

Sant Pere de Vilalta. Antonio Mora Vergés
Havien sortit de Sabadell, l'Antoni Ibañez Olivares, el Feliu Añaños i Masllovet, el Santiago Moya Romero, l'Antoni Uriz, i el Jordi Poch , que avui s'estrenava amb nosaltres. A Sentmenat els esperava l'Antonio Mora Vergés, que volia fer una visita a la casa del Villar, al terme de Sant de Feliu de Codines a la tornada