La gran mobilització de joves catòlics que es produeix en motiu de les Jornades Mundials de la Joventud (JMJ) que tenen lloc aquests dies a Madrid es sustenta en la principal font de poder de l'Església: l'escola. L'Església catòlica ha perdut, a desgrat seu, presència política amb la laïcitat dels estats. Però segueix mantenint una font inesgotable de diners i influència: l'ensenyament. L'escola és un lloc d'enquadrament i reclutament de seguidors. I, l'Església, està en el seu dret de promoure-ho. El que no és raonable és que l'estat les financi. Sobretot perquè a les escoles catòliques, no en totes, es defensen principis incompatibles amb les d'un estat constitucionalment laic.

Fa uns dies una enquesta reflectia que nou de cada deu alumnes de l'escola pública no escollia l'assignatura de religió. Deixar l'ensenyament en mans d'una institució que, en conjunt, amb moltes i admirables excepcions personals, fa de la doble moral la seva norma de conducta bàsica no és la millor manera d'educar ciutadans lliures i responsables. I això sense entrar en que una institució que ha encobert nombrosos casos de pederàstia no és la més adequada per tractar amb nens i adolescents.

Aquests dies hem sabut que aquells que es confessin en els confessionaris instal·lats a Madrid en motiu de la trobada se'ls perdonarà el pecat d'avortament. Les butlles han estat sempre una font de privilegis per a determinats sectors socials. Com el tribunal de la Rota. No estic en contra que es perdoni l'avortament sinó que es condemni, encara que em sembla contradictori practicar-lo i seguir formant part d'una organització que ho criminalitza, encara que ara veiem que amb excepcions.

L'avortament, llevat de casos patològics, és una font de patiment per a qui té la desgràcia d'haver de practicar-lo. Un càstig addicional, civil o religiós, per a les dones que el pateixen. Em sembla intrínsecament injust, a més de sexista. Pero aquí radica el pitjor de les Esglésies en general: fomenten la doble moral. En comptes mirar de cultivar els valors, es fomenten hipòcrites i telepredicadors, que tenen molt més que amagar que mostrar.

Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra, una bona ensenyança que l'Església no práctica.

I que consti que tot això no exclou ni el valor de moltes dels ensenyaments de la Bibilia, ni la tasca de nombrosos religiosos, ni la indubtable funció social de les religions, sobretot si fossin capaces d'aparcar la seva devoció pel poder.