La publicitat política indecent de Mena

Al Conseller Mena segurament se li ha oblidat, o possiblement ho ignora, que el Marroc és el desè soci comercial de Catalunya quant a importacions i exportacions, intercanvis que principalment abasten productes tèxtils, maquinària i material elèctric. Si a això afegim, per exemple, que la majoria del peix que comprem en les grans superfícies procedeix de les costes saharianes, en les quals es guanyen bé la vida, des de fa molts anys, els vaixells comunitaris, en la seva majoria espanyols, doncs queda bastant clar que, excepte pel Monarca alauí, la balança, malgrat les xifres de la RMI, segueix sent molt desfavorable per al poble marroquí, el qual, per pura necessitat, es veu obligat a emigrar fins que el seu Rei deixi d'enriquir-se a costa del seu sofriment i els retorni una democràcia autèntica que els permeti vèncer la misèria i el subdesenvolupament que els ofega. Si el que es vol és que no hi hagi frau en les percepcions socials, a tots ens sembla molt bé que s'intenti eliminar-ho, però sense una publicitat politica indecent, que sona, com ben ha denunciat el secretari general de la UGT, Pepe Alvárez, a xenofòbia i dóna ales als Garcia Albiol i Anglada, dos angelets que necessiten molt poc perquè se'ls escalfi la boca. En fi, que a les parides estiuenques de Boi Ruiz s'uneixen ara les del seu col·lega d'Empresa i Ocupació, que com del seu no entén, ni toca, envaeix dialècticament les competències de Benestar i família, el responsable de la qual, Josep Lluis Clerias ha demanat unes disculpes que li honren, primer com a persona i després com a polític. Esperem que no sigui ell el que pagui els plats trencats de tot aquest despropòsit convergent.