Navarcles

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Navarcles
Localització

Localització del Bages a Catalunya Localització de Navarcles respecte del Bages


Municipi del Bages
Parc del Llac
Parc del Llac
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Comarques centrals
Bages
Gentilici Navarclí, navarclina
Superfície 5,53 km²
Altitud 269 m
Població (2007)
  • Densitat
5.732 hab.
1.036,53 hab/km²
Coordenades Format desconegut a {{Coord}}. Paràmetres:
1=0
2=0
3=0
4=Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "{"
5=0
6=0
7=0
8=Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "{"
9=(i) Format desconegut a {{Coord}}. Paràmetres:
1=0
2=0
3=0
4=Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "{"
5=0
6=0
7=0
8=Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "{"
9=
Organització
Entitats de població

4
Agermanament L'Avelanet (França)
Sant Ponç de Tomièiras (França)

Navarcles és un municipi de la comarca del Bages, situat a l'extrem oriental del Pla de Bages a 11 km de la capital de la comarca, Manresa.

L'edifici romànic més emblemàtic de la comarca del Bages, Sant Benet de Bages, es troba situat a 1 km del centre de la població ja en el terme municipal de Sant Fruitós de Bages.

Taula de continguts

[edita] Geografia

El terme és molt reduït i es troba a l'esquerra del riu Llobregat, en el punt que rep les aigües de la riera de Calders i de la riera de Navarcles afluent de l'anterior. Hi abunden les fonts, com les anomenades de la Mina, de la Cura, de Solervicenç, del Sobreeixidor, de Santa Margarida, la Font Vella, del Llac, del Lleó i la Font Nova, entre altres.

El terme municipal limita amb els municipis de Sant Fruitós de Bages (a l'oest), amb el riu Llobregat com a límit; Calders (a l'est i al nord), essent els límits el turó de l'Angla, la riera de Calders i el torrent de la Déu i la muntanya del Golobart; i Talamanca (al sud), per la serra del Cap de la Serra.

El nucli urbà de Navarcles es divideix en els següents barris: Poble vell, Sant Bartomeu, Tres Pins i la Cura, la Creueta i Camp de Futbol, la Bonavista. Hi ha adjacents dos nuclis de població més: el Llac i la Planota, als que s'ha d'afegir el Galobart. El municipi compta també amb la masia de Solervicenç, el mas del Galobart, la granja del Turó i la granja del Singla.

[edita] Història

L'antecedent de l'actual Navarcles seria Navarculas, que etimològicament significa petites comes o replans, que fou una antiga masia documentada des de l'any 940. 32 anys després es va consagrar el Monestir de Sant Benet.

La delimitació de la rodalia de Santa Maria de Manresa, la seu, del 1020, parla d'un gual del Llobregat situat a l'indret actual de la ciutat i la seva parròquia. Poc temps després, el 1023, està documentat que el clergue de Vic Radulf llega en testament un ase perquè, venent-lo, el seu import servís per a refer una campana d'un temple avui.

L'any 1050 eren nomenades les cases que hi havia encerclant l'església i, també, dels masos a l'entorn de la sagrera. El 1093 pertanyia al cavaller Hug Dalmau, que en el seu testament reparteix els seus dominis entre els seus fills, deixant l'església de Sant Pere de Vic a Pere, canonge de la seu de Vic, i el monestir de Sant Benet de Bages a Benet, monjo del propi monestir. Sembla doncs que Hug Dalmau ho havia ben premeditat.

Des de mitjan segle XII fins al segle XIX en què s'extingí la comunitat monàstica, l'abat de Sant Benet —i després de l'any 1593, l'abat de Montserrat, que l'absorbí— fou senyor civil del terme de Navarcles.

El 1626, després de la crisi dels segles XIV i XV ja hi havia 38 cases i el 1687, 72. El 1769 es va construir l'anomenat Pont Vell, eix principal de comunicacions i el 1857 el pont sobre el riu Llobregat. Malgrat tot, fins a principis del segle XIX la vila era només un carrer i la plaça.

Al llarg d'aquest segle, comença un creixement progressiu per convertir-se en un petit nucli amb nous carrers. Així, el 1853 ja existien 299 cases. Amb la industrialització, aprofitant l'aigua del riu hi comencen a aparèixer noves fàbriques. Durant el segle XX la vila experimenta un fort creixement, especialment notori amb l'allau d'immigració provinent del sud d'Espanya durant les dècades dels 50 i 60.

Dos clergues navarclins han escrit la història de la ciutat. El 1910, un antic vicari de la parròquia, el Dr. Fortià Solà, va escriure la primera història científica d'una població bagenca. El rector Víctor Masanés també fou autor d'una monografia del monestir de Sant Benet.

Els vint anys de democràcia, i, per tant, d'alcaldia democràtica a Navarcles, han portat força canvis al poble. Remodelacions de l'ajuntament, enllumenament, innovació, turisme, reestructuració del campanar i rehabilitació de tota l'església i un nou cementiri. Una manifestació molt coneguda pels habitants fou la demanda d'un col·legi públic que va concedir la Generalitat de Catalunya, presidida per Jordi Pujol.

[edita] Política

Actualment està governat pel PSC (amb 7 regidors) i per ICV (amb 1), essent l'alcalde Albert Brunet "Calderí", del PSC. Els altres partits representats en el ple municipal són únicament CiU (amb 5 escons). En la anterior legislatura (2003-2007) l'alcaldessa fou de CiU, Maria Carme Alòs Pintó. Les dues anteriors legislatures a la de CiU fou governat per la coalició PSC i ICV, encapçalats també per Albert Brunet.

[edita] Demografia

Entitat de població Habitants
Galobart 24
Llac, el 153
Navarcles 5.360
Planota, la 101
Font: Municat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
- 10 18 214 597 1.441 1.759 1.876 1.714
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
1.768 1.709 2.173 2.079 2.110 2.666 3.384 4.598 5.169
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
5.157 5.235 5.225 5.312 5.318 5.400 5.498 5.723 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Festes, tradicions i festival

El Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles se celebra durant tres setmanes d'abril i maig al municipi. Ofereix sobretot cinema de qualitat i de contingut social, amb l'objectiu de sensibilitzar la població sobre els problemes del nostre món i promoure el debat en la societat.

En el mateix festival es fa un concurs de filmets i curtmetratges que els espectadors voten. Una altra iniciativa del festival és "el Premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat", que es concedeix a la persona o entitat que s'hagi significat més o especialment en la defensa dels principis que inspiren el Festival.

[edita] Llocs d'interès

  • L'església parroquial de Santa Maria de Navarcles del segle XVIII, construïda sobre una anterior església romànica, amb un imponent campanar barroc
  • L'ajuntament, modernista
  • El pont vell, de 1796
  • La capella de Sant Bartomeu del segle X, construïda sobre una antiga vil·la romana
  • L'anomenada platja de Navarcles, un llac molt concorregut pels seus habitants

[edita] Enllaços externs

(i) 41° 45′ 05″ N, 1° 54′ 11″ E / 41.75139, 1.90306