«FEB AUG APR » 22 «2010 2011 2012 » 37 captures 8 May 08 - 5 Dec 23

Tancar Ajuda

Any 2010

Anys:	2007 2008 2009 - 2010 - 2011 2012 2013
Dècades:	1980 1990 2000 - 2010 - 2020 2030 2040
Segles:	segle xx - segle xxi - segle xxii
Calendari d'esdeveniments

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

• Any Internacional de la Biodiversitat per l'ONU.^[1]
• L'Any del tigre, segons l'horòscop xinès.
• Any Internacional d'Acostament de les Cultures, segons l'ONU.^[2]
• Any del 1.100 aniversari del Regne de Lleó

Taula de continguts 1 Esdeveniments 1.1 Països Catalans 1.2 Resta del món 2 Esdeveniments previstos 3 Necrològiques 3.1 Països Catalans 3.2 Resta del món 4 Referències

[modifica] Esdeveniments

[modifica] Països Catalans

• 1 de gener: Badalona (Barcelonès) pren el relleu a Figueres (Alt Empordà) com a Capital de la Cultura Catalana 2010.^[3]
• 17 de gener: Inauguració de l'aeroport de Lleida-Alguaire.
• 8 de febrer: David Barrufet, porter d'handbol del FC Barcelona, anuncia la seva retirada a final de temporada.
• 3 d'abril: Les emissions de televisió passen d'analògiques a digitals (TDT), fruit de l'apagada analògica.
• 11 de juny-11 de juliol: Celebració de la XIX edició de la Copa del Món de Futbol a Sud-Àfrica amb la victòria de la Selecció Espanyola de Futbol.
• 24 de juliol: Sant Pol de Mar s'agermanà amb Andorra la Vella culminant l'acte en el marc de la festa major de Sant Pol quan fallaires andorrans iniciaren el correfoc de la vila.^[4]
• 10 de juliol: Més d'un milió de persones es manifesten a Barcelona amb l'objectiu d'aconseguir més autonomia per Catalunya sota el lema "Som una Nació nosaltres decidim".
• 28 de juliol: El Parlament de Catalunya vota una Iniciativa Legislativa Popular a favor de l'abolició de les curses de braus al territori català (per 68 vots a favor de l'abolició, 55 en contra i 9 abstencions).^[5]
• 3 d'agost: El Parlament de Catalunya aprova la Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.
• 13 de setembre: Tanca la distribuïdora de llibres L'Arc de Berà.
• 13 d'octubre, Andorra: El govern d'Andorra aprova el Nomenclàtor d'Andorra que fixa la “forma oficial dels topònims del Principat d’Andorra”.^[6]
• 7 de novembre: Benet XVI consagra la Sagrada Família de Barcelona.
• 28 de novembre:
  • Surt el primer número del diari Ara
  • Jornada de les eleccions al Parlament de Catalunya

[modifica] Resta del món

• 12-28 de febrer: Celebració dels XXI Jocs Olímpics d'hivern a Vancouver (Canadà).
• 10 d'abril: Accident del Tu-154 de la Força Aèria de Polònia hi mor bona part de la cúpula dirigent de Polònia.
• 12 de gener: El Terratrèmol d'Haití provoca el col·lapse de la capital del país i centenars de milers de morts.
• 20 de juny: Acord estratègic entre Eusko Alkartasuna i l'esquerra abertzale
• 5 d'agost, Xile: Es produeix l'enfonsament a la Mina San José que deixa atrapats 33 miners a 700m sota terra, són rescatats en una mediàtica operació de rescat vuit setmanes més tard..
• 26 d'octubre, Illa de Java, Indonèsia: El Merapi entra en erupció, deixant després de dues fortes erupcions i un tsunami més de cinc-cents morts.
• 11 de desembre: Atemptats amb bomba a Estocolm

[modifica] Esdeveniments previstos

• Revisió dels anomenats "Objectius de Lisboa", compromisos dels països europeus per millorar la qualitat de l'educació. (Sense data)

[modifica] Necrològiques

[modifica] Països Catalans

• 4 de gener, Reus (Baix Camp): Pere Anguera i Nolla, historiador català.
• 20 de febrer, Barcelona (Barcelonès): Ricard Palmerola, periodista de ràdio i actor de doblatge català.
• 21 de febrer, Barcelona (Barcelonès): Odette Pinto, periodista de ràdio catalana.
• 21 d'abril, Barcelona (Barcelonès): Joan Antoni Samaranch i Torelló, polític català, president del Comitè Olímpic Internacional.
• 30 d'abril, Barcelona (Barcelonès): Jordi Estadella i Gràcia, periodista, gastrònom i actor de doblatge català.
• 7 de juny, Xàbia (la Marina Alta): Josep Albi, poeta, novel·lista i traductor valencià (n. 1922).
• 21 de juny, Barcelona (Barcelonès): Jordi Bruguera i Talleda, lingüista i filòleg català.
• 6 de juliol, Alacant: José Rico Pérez, empresari i president de l'Hèrcules CF d'Alacant des de 1971 a 1984 (n. 1918).
• 28 de juliol, Barcelona (Barcelonès): Maria Canals i Cendrós, pianista catalana.
• 9 d'agost, València (L'Horta): José María López Piñero, historiador de la ciència especialista en Història de la Medicina (n. 1933).
• 22 d'agost, Tavertet (Osona): Raimon Panikkar i Alemany, filòsof i teòleg català.
• 7 de setembre
  • Barcelona (Barcelonès): Joaquín Soler Serrano, periodista de ràdio espanyol.
  • Barcelona (Barcelonès): Wilebaldo Solano, polític espanyol, dirigent del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).
• 28 de setembre, Barcelona (Barcelonès): Jaume Vallcorba i Rocosa, enginyer i lingüista català.
• 29 de setembre, Barcelona (Barcelonès): Eduard Manchón i Molina, futbolista català.
• 30 de setembre, Barcelona (Barcelonès): Joan Triadú i Font, escriptor, pedagog i activista cultural català.
• 10 d'octubre, Barcelona (Barcelonès): Adán Martín, enginyer industrial i polític espanyol, 7è President de les Canàries.
• 22 d'octubre, València (l'Horta): Arturo Tuzón Gil, empresari valencià, president del València CF.
• 26 d'octubre, Barcelona (Barcelonès): Llàtzer Escarceller, actor de teatre, cinema i televisió català.
• 27 d'octubre, Barcelona (Barcelonès): Joan Solà i Cortassa, lingüista i filòleg català, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2009.
• 24 de novembre, Olot (Garrotxa): Joan Grau i Verdaguer, locutor de ràdio català.

[modifica] Resta del món

• 11 de gener, París, França: Éric Rohmer, director de cinema francès.
• 15 de gener, Ciutat de Nova York, Estats Units d'Amèrica: Marshall Warren Nirenberg, bioquímic i genetista estatunidenc.
• 25 de gener, Bagdad, Iraq: Ali Hassan al-Majid ("Alí el Químic"), general iraquià.
• 27 de gener, Cornish, Estats Units d'Amèrica: Jerome David Salinger, escriptor estatunidenc.
• 27 de gener, Santa Monica, Estats Units d'Amèrica: Howard Zinn, historiador estatunidenc.
• 11 de febrer, Londres, Anglaterra: Alexander McQueen, dissenyador de moda anglès.
• 4 de març, Moscou, Rússia: Vladislav Ardzinba, polític abkhaz, 1r President d'Abkhàzia.
• 12 de març, Valladolid, Espanya: Miguel Delibes, escriptor i periodista espanyol.
• 16 de març, París (França): José Vidal-Beneyto, filòsof, sociòleg i politòleg valencià (n. 1927).
• 20 de març, Kathmandu, Nepal: Girija Prasad Koirala, polític nepalès, Primer Ministre del Nepal.
• 22 de març, Londres, Anglaterra: James Whyte Black, farmacòleg i professor universitari escocès.
• 27 de març, Moscou, Rússia: Vasili Smislov, escaquista rus.
• 10 d'abril, Smolensk, Rússia: Lech Kaczyński, polític polonès, 19è President de Polònia.
• 25 d'abril, Londres, Anglaterra: Alan Sillitoe, escriptor anglès.
• 5 de maig, Roma, Itàlia: Giulietta Simionato, mezzosoprano italiana.
• 22 de maig, Norman, Estats Units d'Amèrica: Martin Gardner, matemàtic estatunidenc.
• 29 de maig, Los Angeles, Estats Units d'Amèrica: Dennis Hopper, actor i director de cinema estatunidenc.
• 30 de maig, Madrid (Espanya): Josep Manuel Casas i Torres, geògraf valencià (n. 1916).
• 18 de juny, Lanzarote, Espanya: José Saramago, escriptor portuguès, premi Nobel de literatura.
• 19 de juny, Charlottesville, Estats Units d'Amèrica: Manute Bol, jugador de bàsquet sudanès.
• 8 d'agost, Edgartown, EUA: Patricia Neal, actriu estatunidenca.
• 13 d'agost, San Antonio, EUA: Lance Cade, lluitador professional estatunidenc.
• 14 d'agost, Ciutat de Nova York, Estats Units d'Amèrica: Abbey Lincoln, actriu, cantant i compositora de jazz estatunidenca.
• 17 d'agost, Roma, Itàlia: Francesco Cossiga, polític sard, President d'Itàlia.
• 21 d'agost, Berlín, Alemanya: Christoph Schlingensief, director de cinema, teatre i òpera alemany.
• 22 d'agost, Belgrad, Sèrbia: Stjepan Bobek, jugador i entrenador de futbol iugoslau.
• 22 d'agost, Annemasse, França: Michel Montignac, dietista francès.
• 24 d'agost, Tòquio, Japó: Satoshi Kon, director de cinema japonès.
• 30 d'agost, La Plata, Argentina: Francisco Antonio Varallo, futbolista argentí.
• 31 d'agost, París, França: Laurent Fignon, ciclista francès.
• 5 de setembre, Riccione, Itàlia: Shoya Tomizawa, motociclista japonès.
• 9 de setembre, Buenos Aires, Argentina: Bent Larsen, Gran Mestre d'escacs danès.
• 12 de setembre, París, França: Claude Chabrol, director de cinema francès.
• 19 de setembre, Saragossa, Espanya: José Antonio Labordeta, escriptor, cantautor i polític espanyol.
• 22 de setembre, La Macarena (Meta), Colòmbia: Mono Jojoy, guerriller colombià, militant de les FARC.
• 26 de setembre, Los Angeles, Estats Units d'Amèrica: Gloria Stuart, actriu de cinema estatunidenca.
• 28 de setembre, Ciutat de Nova York, Estats Units d'Amèrica: Arthur Penn, director de cinema estatunidenc.
• 29 de setembre, Ciutat de Nova York: Tony Curtis, actor de cinema estatunidenc.
• 1 d'octubre, Madrid, Espanya: José Ángel Ezcurra, periodista i editor valencià.
• 9 d'octubre, Saint-Cloud, França: Maurice Allais, economista, físic i professor francès.
• 10 d'octubre, Schipol, Països Baixos: Solomon Burke, músic estatunidenc.
• 10 d'octubre, Ginebra, Suïssa: Joan Sutherland, soprano australiana.
• 12 d'octubre, Madrid, Espanya: Manuel Alejandre Abarca, actor espanyol.
• 14 d'octubre, Cambridge (Massachusetts), Estats Units d'Amèrica: Benoît Mandelbrot, matemàtic polonès.
• 20 d'octubre, Newcastle upon Tyne, Anglaterra: Eva Ibbotson, escriptora britànica.
• 23 d'octubre, Mapps, Barbados: David Thompson, 6è Primer Ministre de Barbados.
• 24 d'octubre, Montpeller, Occitània: Georges Frêche, polític francès.
• 25 d'octubre, Londres, Anglaterra: Gregory Isaacs, cantant de reggae jamaicà.
• 26 d'octubre, Oberhausen, Alemanya: pop Paul, pop oracle.
• 27 d'octubre, El Calafate, Argentina: Néstor Kirchner, polític argentí, President d'Argentina.
• 28 d'octubre, Nuuk, Grenlàndia: Jonathan Motzfeldt, polític grenlandès, 1r Primer Ministre de Grenlàndia.
• 29 d'octubre, Madrid, Espanya: Marcelino Camacho, sindicalista espanyol, militant de CCOO.
• 30 d'octubre, Amsterdam, Països Baixos: Harry Mulisch, escriptor neerlandès.
• 3 de novembre, Moscou, Rússia: Víktor Txernomirdin, polític i empresari rus, Primer Ministre de Rússia.
• 8 de novembre, Buenos Aires, Argentina: Emilio Massera, militar argentí, membre de la Junta Militar governant dels 1970.
• 13 de novembre, Pozuelo de Alarcón, Espanya: Luis García Berlanga, director de cinema valencià.
• 17 de novembre, Tòquio, Japó: Isabelle Caro, model i actriu francesa.
• 27 de novembre, Los Angeles, Estats Units d'Amèrica: Irvin Kershner, director de cinema estatunidenc.
• 28 de novembre, Fort Lauderdale, Estats Units d'Amèrica: Leslie Nielsen, actor canadenc.
• 4 de desembre, Sant Sebastià, País Basc: Xabier Lete, escriptor i cantant en èuscar basc.
• 13 de desembre:
  • Madrid, Espanya: Enrique Morente, cantautor de flamenc espanyol.
  • Washington DC, EUA: Richard Holbrooke, diplomàtic, empresari i escriptor en anglès estatunidenc.
• 15 de desembre, Santa Monica, Estats Units d'Amèrica: Blake Edwards, director de cinema, guionista i productor estatunidenc.
• 25 de desembre, Miami, EUA: Carlos Andrés Pérez polític veneçolà, 55è i 58è President de Veneçuela.

[modifica] Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2010